Comencem un any nou. Us desitjo un any nou ple de felicitat. Que el Senyor us concedeixi un any 2005 ple de pau i be. Com a creients, comencem l'any nou plens d'esperança. Déu ha entrat en el temps, i el temps no és simplement quelcom anodí que passa. És un do de Déu, tot un regal, una ocasió, una possibilitat que hem d'aprofitar, que hem de fer rendir al màxim. També hem celebrat la jornada mundial de la pau. El lema d'enguany és "L'educació per la pau, una qüestió permanent".
Fa quaranta anys, Joan XXIII va oferir al món la carta encíclica Pacem in terris. Era un moment de guerra freda. Una situació tensa en la qual qualsevol incident podia desencadenar la pitjor de les guerres a causa del poder de les noves armes atòmiques.
En aquest context, el Papa bo creia en la pau i va resumir les condicions essencials de la pau en quatre aspectes: veritat, justícia, amor i llibertat.
Quaranta anys després, aquests pilars continuen vigents. I podem recordar per a nosaltres i per a tota persona de bona voluntat que:
- la veritat serà fonament de la pau quan cada individu prengui consciència rectament no només dels propis drets sinó també del propis deures respecte als altres.
- la justícia edificarà la pau quan cadascú respecti concretament els drets dels altres i maldi per acomplir plenament els deures respecte els altres
- l'amor serà ferment de pau quan la gent senti les necessitats del altres com a pròpies, i comparteixi tot el que posseeix.
- la llibertat alimentarà la pau i la farà fructificar quan, en la elecció dels mitjans per assolir-la, els individus es guiïn per la raó i assumeixin amb valentia la responsabilitat de les pròpies accions.
També Joan Pau II ens ha proporcionat elements de reflexió. De les darreres Jornades Mundials de la Pau, recolliria dos aspectes més:
El perdó com a camí per a la pau. La purificació de la memòria, l'oblit de les ofenses, per no arribar a una dinàmica de revenges continuades.
La realització de gestos de pau que cultivin, que alimentin les actituds de pau. En aquest sentit, la religió te un paper fonamental per a suscitar gestos de pau i consolidar les condicions de pau.
Jo afegiria dos aspectes més: educació per a la pau, com a assignatura contínua, com a educació permanent sobretot dels infants i joves. Educació per a la pau. Infants i joves són el futur. No vivim un moment fàcil en la formació de les persones, a qualsevol edat, més encara en la infància i joventut. Compromís en una pedagogia i en un formació i cultura de la pau.
I també un element fonamental és la mediació. Cultura de la mediació. Seguint l'exemple del Crist, mediador entre Déu i els homes. Cultura del diàleg.
La pau sabem que no és només absència de guerra, aquest és un nivell molt elemental. La pau és felicitat perfecta, harmonia en la relació amb Déu, amb els altres, amb la natura i amb un mateix. La pau perfecta és do de Crist ressuscitat i és compromís de construcció dels seus deixebles.
Preguem incessantment per la pau, sense defallir. Treballem incessantment per la pau, sense defallir. Que el Senyor ens concedeixi viure la benaurança, la felicitat dels qui construeixen la pau. Que amb la força del Senyor i la col•laboració dels homes i les dones de bona voluntat puguem viure en un món en pau.
+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa
Fa quaranta anys, Joan XXIII va oferir al món la carta encíclica Pacem in terris. Era un moment de guerra freda. Una situació tensa en la qual qualsevol incident podia desencadenar la pitjor de les guerres a causa del poder de les noves armes atòmiques.
En aquest context, el Papa bo creia en la pau i va resumir les condicions essencials de la pau en quatre aspectes: veritat, justícia, amor i llibertat.
Quaranta anys després, aquests pilars continuen vigents. I podem recordar per a nosaltres i per a tota persona de bona voluntat que:
- la veritat serà fonament de la pau quan cada individu prengui consciència rectament no només dels propis drets sinó també del propis deures respecte als altres.
- la justícia edificarà la pau quan cadascú respecti concretament els drets dels altres i maldi per acomplir plenament els deures respecte els altres
- l'amor serà ferment de pau quan la gent senti les necessitats del altres com a pròpies, i comparteixi tot el que posseeix.
- la llibertat alimentarà la pau i la farà fructificar quan, en la elecció dels mitjans per assolir-la, els individus es guiïn per la raó i assumeixin amb valentia la responsabilitat de les pròpies accions.
També Joan Pau II ens ha proporcionat elements de reflexió. De les darreres Jornades Mundials de la Pau, recolliria dos aspectes més:
El perdó com a camí per a la pau. La purificació de la memòria, l'oblit de les ofenses, per no arribar a una dinàmica de revenges continuades.
La realització de gestos de pau que cultivin, que alimentin les actituds de pau. En aquest sentit, la religió te un paper fonamental per a suscitar gestos de pau i consolidar les condicions de pau.
Jo afegiria dos aspectes més: educació per a la pau, com a assignatura contínua, com a educació permanent sobretot dels infants i joves. Educació per a la pau. Infants i joves són el futur. No vivim un moment fàcil en la formació de les persones, a qualsevol edat, més encara en la infància i joventut. Compromís en una pedagogia i en un formació i cultura de la pau.
I també un element fonamental és la mediació. Cultura de la mediació. Seguint l'exemple del Crist, mediador entre Déu i els homes. Cultura del diàleg.
La pau sabem que no és només absència de guerra, aquest és un nivell molt elemental. La pau és felicitat perfecta, harmonia en la relació amb Déu, amb els altres, amb la natura i amb un mateix. La pau perfecta és do de Crist ressuscitat i és compromís de construcció dels seus deixebles.
Preguem incessantment per la pau, sense defallir. Treballem incessantment per la pau, sense defallir. Que el Senyor ens concedeixi viure la benaurança, la felicitat dels qui construeixen la pau. Que amb la força del Senyor i la col•laboració dels homes i les dones de bona voluntat puguem viure en un món en pau.
+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa