La principal opció educativa

La Jornada Mundial de la Joventut, en la seva vint-i-una edició, ha marcat l’actualitat religiosa d’aquest mes, sobretot a Sydney (Austràlia) pels joves arribats d’arreu del món, però també a Lourdes, on joves de tot Europa –tant de l’Est com de l’Oest– s’han reunit i s’han unit espiritualment a les celebracions presidides per Benet XVI en el continent austral.

            La Jornada Mundial de la Joventut és una herència espiritual del gran Papa que fou Joan Pau II. Així ho reconegué el Papa actual en la seva primera salutació als joves que assistiren a la Jornada de l’any 2005, celebrada a Colònia: “Aquest gran Papa –digué referint-se al Papa polonès– sabé comprendre els reptes que afronten els joves i, tot afirmant la seva confiança en ells, no dubtà a convidar-los a ser uns testimonis valents de l’Evangeli i constructors intrèpids de la civilització de la veritat, de l’amor i de la pau”.

            Aquesta actitud del Papa Wojtyla era inspirada en l’amor. I en aquest sentit esdevé un gran exemple per a tots els qui treballem en la pastoral dels joves.

            L’animador de pastoral juvenil cal que experimenti l’amor de Déu en la seva vida, i això li confereix una plenitud afectiva que li permet lliurar-se desinteressadament a la seva tasca. Al mateix temps, fa camí amb els joves, conviu amb ells, resta al seu servei i els ajuda a experimentar l’amor de Déu i l’amor dels germans.

            Aquest amor s’ha de manifestar en totes les circumstàncies de la vida, especialment en les dificultats, i ajuda cada jove a superar els seus problemes i créixer com a persona i com a cristià.

            Aquest mateix amor és el que ha d’empènyer l’animador a un lliurament generós, a viure en actitud de donar-se, de lliurar la seva vida tant en els petits com en els grans esdeveniments del seu servei als joves. L’amor al Crist i l’amor als joves és una sola opció per qui vulgui introduir-los en l’àmbit de la fe cristiana. L’amor és, també en aquest camp, la principal opció educativa. I l’única que, a la curta i a la llarga, es revela com a fecunda i generadora de futur.

            Déu mateix se’ns ha revelat com a amor: “Déu és amor, i qui resta en l’amor resta en Déu i Déu en ell” (1Jn 4, 16). Nosaltres som cridats a rebre, viure, compartir i projectar aquest amor de Déu. Perquè tan sols des de la vivència de l’amor de Déu podem créixer com a persones i com a cristians. I tan sols des de la vivència de l’amor podem dur a terme la pastoral de la joventut.

            Precisament per això, en l’anterior Jornada Mundial de la Joventut, Benet XVI centrà l’homilia de la missa de clausura en una gran catequesi sobre l’eucaristia i la seva força transformadora de les persones i del món. Els qui ens érem aquell diumenge, 21 d’agost de 2005, a la gran esplanada de Marienfeld, a prop de Colònia, mai no oblidarem les paraules amb què el Papa explicà als joves la gran transformació que operà el Crist, de la qual l’eucaristia és el memorial i l’actualització: “La violència exterior contra Crist es transformà, en ell, en un acte d’amor, i la mort en vida. És com una fissió nuclear en el més íntim de l’ésser: la victòria de l’amor sobre l’odi, la victòria de l’amor sobre la mort. Només aquesta transformació és capaç de canviar el món!”

 

+Josep Àngel Saiz Meneses

  Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa