L’Evangeli del tercer diumenge de Quaresma ens presenta una reacció enèrgica de Jesús davant aquells que havien convertit la casa del seu Pare en un mercat. Aquest acte significa la purificació del temple de Jerusalem i és un gest d’autoritat que, segons l’esperança dels profetes i del poble fidel, el Messies havia de dur a terme. A partir d’aquest episodi, l’Evangeli de sant Joan s’eleva a la consideració d’un altre “temple”, el veritable temple que és Jesús mateix.
El temple de Jerusalem havia estat profanat diverses vegades per reis impius de Judà o per invasors estrangers. Quan es recuperava la normalitat es procedia a la seva purificació. Però ara es tractava d’una profanació des de l’interior d’Israel, amb un mercadeig que envaïa l’espai reservat a significar i a viure la presència de Déu.
En el marc de la Pasqua, la gran festa religiosa, amb la peregrinació a Jerusalem per una part dels jueus pietosos, Jesús realitza un signe impressionant, a l’estil dels grans profetes. Amb aqueta acció, carregada de simbolisme, vol portar fins a les darreres conseqüències la denúncia que el temple, la casa del seu Pare, la casa d’oració, hagi estat convertit en un lloc de compra i venda i que la dimensió religiosa del temple, on s’ha d’adorar Déu, hagi quedat desvirtuada.
Els jueus intervenen demanant signes que justifiquin la seva manera de procedir i Jesús els respon d’una manera enigmàtica al·ludint a la seva mort i resurrecció: “Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies”. Ell parlava del temple del seu cos i es referia a la resurrecció al tercer dia de la seva mort, i així ho entengueren els seus deixebles després dels esdeveniments pasquals. La seva mort i la seva resurrecció són el signe que legitima la seva actuació. Tot el passatge s’orienta a aquesta manifestació de Crist en el seu misteri salvador. Crist, el nou temple, dóna pas a una nova Aliança i un culte nou “en esperit i en veritat”.
El nou temple espiritual es construeix sobre Crist, mort i ressuscitat, que és el fonament de la nova Aliança. Per ell i units a ell, els cristians també som pedres vives que formem part de la construcció d’un edifici espiritual per a oferir a Déu sacrificis espirituals agradables al Pare que ell accepta per mitjà de Jesucrist i en l’Esperit Sant. Cadascú dels creients que viu en comunió amb ell es converteix en una pedra viva d’aquest temple que fa present enmig del món la força salvadora de Déu, ofereix un culte al Pare en esperit i en veritat i és un signe de l’amor salvador de Déu en Crist i en l’Esperit sant per a la humanitat sencera.
Per assolir la fidelitat a aquesta vocació estem cridats a purificar-nos sempre de nou dels nostres pecats, acollint-nos a la misericòrdia de Déu i a la seva gràcia salvadora. També estem cridats a purificar l’Església que, tot i ser santa pels dons que Jesucrist li ha merescut i li ha confiat, també necessita ser netejada del pecat que hi ha en ella perquè està formada per homes inclinats al mal i, sovint, pecadors. Per aquesta raó el Papa ens recorda, aquesta Quaresma, la importància d’acudir al sagrament del perdó d Déu, a la confessió que ens purifica del pecat i ens reconcilia amb Déu, amb l’Església i amb els germans i germanes en la fe.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa