El proper dimecres 10 de febrer, Dimecres de Cendra, comenta la Quaresma, temps de preparació per a la Pasqua. ¿Com ha de ser aquesta Quaresma de l’Any Sant extraordinari de la Misericòrdia? ¿Què podem fer cada cristià i cada comunitat cristiana per a sintonitzar durant aquestes properes setmanes amb l’esperit de la litúrgia i del Jubileu que estem celebrant?
Certament vivim en un temps difícil i de gran complexitat, en els que més que mai cal reforçar els fonaments, revifar les arrels, apuntar a allò que és essencial? Primer de tot, fixar la nostra mirada en Jesucrist, amb una mirada d’adoració i de fe, i també de contemplació i d’imitació. “Jesucrist és el rostre de la misericòrdia del Pare. El misteri de la fe cristiana sembla trobar la seva síntesi en aquesta paraula. Ella s’ha tornat viva, visible i ha assolit el seu cimal en Jesús de Natzaret”. Aquestes paraules amb que comença la butlla Misericordiae Vultus del papa Francesc, hauran de ser repetides i meditades moltes vegades, fins que es gravin en el més profund de la nostra ment i del nostre cor.
La misericòrdia és el nucli central del missatge evangèlic. Tal com ho trobem a les paràboles de la misericòrdia (al capítol 15 de sant Lluc), Jesús la presenta com un amor capaç d’inclinar-se envers tot fill pròdig, allunyat, pecador; envers tota misèria humana. Quan això succeeix, quan el fill pròdig objecte de la misericòrdia se sent acollit d’aquesta manera, no se sent humiliat, sinó retrobat, recuperat amb vida. I això provoca l’alegria del Pare misericordiós.
Davant els problemes fonamentals de tota existència humana personal, així com dels pobles i nacions, cal que l’Església ofereixi un testimoni viu de la misericòrdia de Déu, presentada com a veritat de fe i de salvació que també s’ofereix als homes i dones de bona voluntat. L’Església ha de proclamar la misericòrdia del Senyor i ha d’acostar els homes a les fonts de la misericòrdia. Durant aquesta Quaresma hem de procurar dedicar temps a la meditació constant i profunda de la Paraula de Déu; la participació conscient en la celebració de l’Eucaristia, actualització del sacrifici redemptor de Crist; hem d’acudir al sagrament de la penitència: és el moment d’experimentar que la misericòrdia de Déu és més forta que el pecat i que la mort; així com també hem de practicar les obres de caritat, comunitàries i individuals.
La Quaresma és un temps especialment apte per a viure el Jubileu. Les actituds de misericòrdia, de bondat, de compassió i solidaritat han d’impregnar tota la nostra vida cristiana. Bo i acollint-nos a la misericòrdia de Déu, en aquesta Quaresma, obrim-nos a les necessitats dels nostres germans i germanes que passen per moments difícils de qualsevol orde. A més d’acollir la misericòrdia de Déu pare que s’ha revelat en Crist i es manifesta especialment en el do de l’Esperit Sant, la Quaresma és un temps especialment oportú per a ser misericordiosos amb el nostre proïsme practicant sobretot les clàssiques “obres de misericòrdia”, les set materials i les set espirituals. No sols rebem i experimentem la misericòrdia de Déu, sinó que estem cridats a posar-la en pràctica. Així ho expressa Jesús en una de les benaurances: “Benaurats els misericordiosos perquè ells obtindran misericòrdia” (Mt 5,7).
Amb aquestes reflexions i propostes us invito a entrar en aquest temps de Quaresma.
+ Josep Àngel Saiz Meneses Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa