Amb els darrers dies d'agost, arriba per a molts el temps de tornar a la feina i per als infants, passat aquest mes, arriba ben aviat l'hora del retorn al col·legi. Segurament no tothom ha pogut fer uns dies de vacances, i encara són menys els qui han pogut viatjar visitant altres llocs del país o de l'estranger. Però darrerament es dóna un fenomen, relativament nou, en llocs d'una certa prosperitat econòmica. Tornar a la feina es converteix en una mena de muntanya difícil d'escalar. Fins i tot cal descansar de les vacances perquè es torna a casa amb un cert estrès. Els psicòlegs l'anomenen síndrome postvacacional.
Segons uns estudis d'un equip de psicòlegs de la Universitat de València, entorn del 35% dels espanyols pateix depressió postvacacional. Pel que sembla, dura uns dies i es caracteritza per un estat nerviós, irritabilitat, buidor, ànim decaigut, bloqueig mental, dificultats de concentració o incapacitat per prendre decisions. Fins i tot hi ha persones que ho somatitzen i pateixen migranyes o insomni, però en tot cas no es consideri una malaltia mental. Certament, el record dels dies passats a la platja prenent el sol o a la muntanya contemplant amplis horitzons no ajuda a l'hora de reprendre la feina. Aquesta síndrome, que es va generalitzant en la societat actual, era desconeguda fa uns anys. Estem davant un procés que s'ha produït en els darrers temps i que per tant, en certa manera, és fruit de la vida moderna i de la societat del benestar. Ens trobem davant d'un element més dels molts que s'han de revisar de la nostra manera de viure i de la tan desitjada qualitat de vida que intentem assolir.
Aviat començarem un nou curs. Serà el segon en la història de la nostra jove diòcesi. Amb senzillesa i humilitat, amb entusiasme i esperança. És el moment de la posada a punt. La posada a punt d'unes actituds que són valides per al treball professional i per a l'activitat pastoral.
El Concili Vaticà II, en la Constitució pastoral sobre l'Església en el món contemporani, ens ajuda a plantejar-nos alguns interrogants sobre el sentit de l'activitat humana, sobre el valor del treball, sobre l'ús de les coses, sobre la finalitat dels esforços i sacrificis, tant dels individus com de les societats (GS 33). Per tal de créixer com a persones i com a cristians, és imprescindible descobrir el sentit de tots els elements i actuacions que conformen la vida. Ja que dediquem a l'activitat laboral prop d'un terç de la nostra jornada diària, val la pena aprofundir en el sentit i el valor del treball, de tota mena de treball, del treball de tota persona, de manera que se superin les concepcions que el consideren com un càstig, com una desgràcia o simplement com una font d'ingressos des d'una visió purament materialista.
Treball com a col·laboració amb Déu en l'obra de la creació, desenvolupant i completant l'obra del Creador. Treball com a perfeccionament personal, treball al servei dels altres. Activitat humana en la qual el centre és la persona, que és summament valuosa pel que és, no pel que té; que té un gran valor més pel que és que pel que fa. Un treball per a tots, des del camp a la ciutat, des del taller a l'oficina, des de la llar fins a la universitat. Un treball digne i amb un horitzó ampli, com ens recorda la Gaudium et spes: "Els homes i les dones que, per procurar-se el sosteniment per a ells mateixos i per a la família, exerceixen les pròpies activitats i que serveixen amb profit la societat, tenen dret a creure que amb el treball prolonguen l'obra del Creador, són útils als germans i contribueixen amb l'esforç personal a l'acompliment del designi diví en la història" (GS 34). Bona feina a tots.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa