La Jornada de l’Església Diocesana enguany es celebra el 16 de novembre. Entre nosaltres se li ha donat, amb molt d’encert, el nom de Dia de Germanor, és a dir, de fraternitat. ¡Quina paraula tan bonica, la fraternitat! Els anys anteriors, en aquesta data, us he parlat de les necessitats materials i econòmiques de l’Església, de la nostra diòcesi. Hem de pensar que és la única ocasió en tot l’any que demanem per la nostra església diocesana. Tots podeu comprendre que una diòcesi com la nostra, en les actuals circumstàncies de crisi econòmica –amb moltes persones a l’atur- te unes necessitats que van creixent.
Puc dir-vos que aquest any m’ha agradat molt el lema escollit per a aquesta jornada: “Participar en la teva parròquia és fer una declaració de principis”. Certament, si t’acostes a la teva parròquia, de fet, fas una declaració de principis. I no sols de principis, sinó també una declaració pràctica, una decisió operativa.
Un grup de laics va escriure fa poc a la premsa un article dedicat a la parròquia. La seva lectura em va fer pensar que en parlem poc de la parròquia, i la parròquia és fonamental per a l’acció de l’Església, i en concret de la nostra església diocesana de Terrassa. La parròquia és l’Església que es fa propera; és aquell espai – fins i tot físic, l’edifici visible- on la diòcesi es fa propera a les persones.
Per aquest motiu és de desitjar que les persones s’acostin a la seva parròquia, tan si són infants, joves, persones madures o ancians. La vida de la parròquia és la presència sagramental de Crist en ella. La parròquia ha de ser com una llar, no una simple oficina de serveis o de tràmits. La parròquia és una llar i el seu clima el creen no sols el sacerdot o el diaca que estan al seu servei, sinó tots, la comunitat sencera. ¡Quantes dones de totes les edats ajuden a crear a la parròquia un clima de llar, de família!
Benvolgut lector o bé oient: és molt possible que tu necessitis la parròquia. No dubtis d’anar-hi. El papa Francesc, als joves de la darrera Jornada Mundial a Río de Janeiro els llençà una frase que va donar molt a parlar: “¡Quiero lío!”. ¿Què volia dir-los als joves? Doncs això: que vol vida a les parròquies, a les diòcesis, a l’Església La seva frase no significa que vulgui dissensions o baralles, o discòrdies, sinó que vol activitat, vida, encara que a vegades –justament perquè hi ha vida- no faltin circumstàncies que provoquin disgustos i ocasions de perdonar o de reconciliar-se, d’acord amb aquelles tres actituds que el papa Francesc –bon pedagog- resumeix en tres paraules italianes: permesso, grazie, scusi (o sigui: “amb permís, gràcies, perdó).
Acabo afirmant que també és molt possible que la teva parròquia et necessiti. La parròquia necessita la teva ajuda i el teu compromís que es pot realitzar de moltes maneres. També en forma d’ajuda econòmica. Ja sé que no és la única ni la principal. Però en el Dia de l’Església diocesana, o de Germanor, crec que també hem de recordar-ho.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa