El proper dimecres 2 de febrer, festa de la Presentació del Senyor al Temple, l’Església celebra la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. Aquest any té un lema molt suggestiu: “Ferms en la fe (Col 2,7). Els joves consagrats, un repte per al món”.
Ja fa anys, des dels temps del Papa Pau VI, s’organitzava a Roma una celebració especial per als religiosos i religioses, en ocasió d’aquesta festa, tot donant gràcies a Déu pel do de la vida consagrada. Aquesta festa en què, de mans de Maria i de Josep, es va acomplir la Presentació, és a dir, l’Ofrena de Jesús al Temple, es veu com un símbol de l’ofrena que els religiosos i religioses fan de la seva vida al Senyor, en compliment d’aquella consagració a Déu que té les seves arrels en el baptisme i que els religiosos i religioses concreten amb un especial seguiment dels anomenats consells evangèlics: la pobresa, la castedat i l’obediència.
Fou l’any 1997 quan Joan Pau II va estendre aquesta iniciativa a tota l’Església i va instituir l’actual Jornada Mundial de la Vida Consagrada com jornada de caire pontifici i universal. És una bona oportunitat per donar gràcies a Déu pel do que ha fet i fa a l’Església i a la humanitat amb la vida consagrada. Milers i milers d’homes i de dones han decidit abraçar la vida consagrada, tot seguint la vocació que sentien en el seu interior. Són els monjos i les monges, en els seus monestirs de vida contemplativa. Són els religiosos i religioses de vida activa, en les seves comunitats, dedicats a apostolats molt diversos en l’Església. Són els membres dels anomenats instituts seculars, que actuen amb una especial inserció enmig del món on viuen també la seva consagració a Déu.
Tots ells donen a l’Església i al món un admirable testimoni d’entrega, del seguiment radical del Crist i del seu estil evangèlic de vida, de dur a plenitud el seu compromís baptismal, cadascú segons el carisma que ha rebut de l’Esperit Sant.
Ho fan amb el vot de pobresa, que els dóna una especial llibertat per entregar-se més generosament al servei dels altres, sobretot als més pobres. Ho fan amb el vot de castedat, per estimar tots amb Crist i com Crist, amb un amor universal. Ho fan amb el vot d’obediència, tot vivint en comunitat i acceptant de posar-se a la disposició de l’Església per anunciar el Regne de Déu i servir tothom.
He dit que la vida religiosa és un bé per a l’Església, però s’ha de dir que ho és també per a tota la societat. Un estudi sociològic recent, fet amb una metodologia científica i dirigit per professors universitaris, ha portar a constatar el gran servei que els religiosos i religioses fan a Catalunya en àmbits on hi ha moltes necessitats socials.
Val la pena que, el proper dia 2 de febrer, tots donem gràcies a Déu per la vida religiosa i al mateix temps li demanem que continuï omplint amb la seva gràcia aquestes persones i que susciti nombroses vocacions a aquesta forma de vida evangèlica. Que hi hagi joves que optin per aquesta forma de vida és un veritable repte per al món d’avui en el qual predominen uns criteris molts allunyats dels que donen sentit i fecunditat a la vida dels religiosos i religioses.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa