Hi ha pel•lícules, sobretot americanes, d'aquelles que les cadenes de televisió posen aquests dies, en les quals sempre, en algun moment, s'al•ludeix al fet que és Nadal i a l'esperit del Nadal. He de confessar que mai no he endevinat a què es refereix concretament aquesta expressió. Suposo que es pretén dir que aquests dies ha de regnar la pau, la concòrdia, la generositat, etcètera. Però ens podem preguntar per què han de regnar aquests sentiments especialment aquests dies i no en altres dies de l'any. No es pot estar alegre o ser generós perquè sí, perquè toca. Per això, paradoxalment, cada vegada hi ha més persones que se senten deprimides especialment aquests dies nadalencs. Si no se’n troba el sentit profund, si no es respon al per què més interior, acabarem perdent la substància del Nadal.
En el nostre Occident ric correm el perill que el Nadal quedi reduït al que podríem anomenar ambient nadalenc: llums en els principals carrers, intercanvi de felicitacions i regals, àpats familiars i algun detall de solidaritat amb els menys afavorits. I, al mateix temps, un consumisme que ens envolta i ens venç. La filosofia consumista intenta convèncer-nos que com més consumim més feliços som. La societat de consum es caracteritza per la provocació d'unes necessitats falses la satisfacció de les quals és, en el fons, inassolible. Però aquest fenomen consumista és complex i envoltant, i engloba factors de caire personal, cultural, econòmic, etcètera, de la mateixa manera que inclou elements d'imitació, d'autoafirmació o també d'ostentació. Per desgràcia, potser aquesta sigui l'època de l'any en què es produeix un consum més gran per part de tots. Per això és urgent dirigir la nostra mirada vers allò que és essencial.
Què celebrem? Celebrem el naixement de Jesucrist, que es fa home, que entra voluntàriament en la història humana per compartir la nostra vida. Jesucrist, la Paraula eterna del Pare que s'ha encarnat, ha assumit la naturalesa humana i ens ofereix la plenitud de la vida. Jesucrist és la vida que brilla i il•lumina el món amb la seva llum. Un any més contemplem el naixement del Nen Déu, que és motiu d'alegria i d'esperança. El Fill etern de Déu es fa home per compartir la nostra vida i elevar els homes a la categoria de fills adoptius de Déu. En això rau la nostra alegria i la nostra esperança. Una alegria i una esperança tan profundes, tan intenses, que ningú no ens les pot prendre, perquè no poden ser apagades per les penes i les dificultats.
Però aquest és un misteri que exigeix silenci, oració, recolliment, contemplació. No pot passar un any més el Nadal enmig de les presses i la xerinola, sense parar-nos a pensar i aprofundir en el misteri. No podem dilapidar així el temps que Déu ens dóna, un tresor preciós que hem de fer rendir al màxim. Nadal és la festa de l'amor. És la festa de l'amor de Déu rebut i compartit per nosaltres, els seus fills. Per això és la festa de la reconciliació i de la pau. Déu ha sortit a trobar l’ésser humà. Deixem que la seva llum entri fins al fons en la nostra vida. Sortim a trobar el Senyor que ve a salvar-nos i anem a trobar-nos amb els nostres contemporanis amb un missatge d'amor, de pau, d'alegria i d'esperança.
Això és el que demano al Senyor per a tots i amb aquestes paraules vull felicitar-vos el Nadal de 2006. Una felicitació que desitjo fer arribar a tots els diocesans de la nostra jove diòcesi, als germans cristians d'altres confessions, als homes i dones de totes les religions presents entre nosaltres i a tots els homes i les dones, siguin o no siguin creients. A tots, el meu desig d'un joiós Nadal.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa