La família és el fonament de la societat, el seu element primari i fonamental. Aquest és un principi en el qual tots estem d'acord. El futur de la humanitat depèn de la família. Per això hem de recolzar, de defensar, de potenciar la institució familiar. Alhora, no és difícil constatar, en el dia a dia, les dificultats creixents i de tota mena que es viuen en la família, i com cada vegada són més difícils les relacions interpersonals en el si de la família. Molt sovint he tingut ocasió de parlar amb mares preocupades pel rumb que prenia la vida dels seus fills adolescents o joves.
Aquesta setmana celebrem, en dies successius, la memòria de santa Mònica i del seu fill sant Agustí, dues persones les trajectòries vitals i el testimoniatge de les quals poden donar ànims i ser una font d'esperança per a moltes mares angoixades i, en definitiva, per a moltes famílies del nostre temps.
Santa Mònica nasqué a Tagaste, a l'Àfrica del Nord, l'any 332. Per disposició dels seus pares es casà amb un home anomenat Patrici. Aquest era un bon treballador, però de mal caràcter i de principis pagans. Van tenir tres fills: dos nois i una noia. El primer dels fills, Agustí, la va fer sofrir molt. Ella resava i oferia sacrificis per la conversió del seu marit i al final rebé de Déu la gràcia que, l'any 371, Patrici rebés el baptisme, i també es batejà la seva sogra, que pel que sembla no li havia fet mai la vida fàcil a Mònica. Tanmateix, malgrat les dificultats de tota mena, santa Mònica visqué de manera exemplar la seva missió d'esposa i ajudà a trobar la fe en Crist i la força de l'amor de Déu al seu espòs Patrici, que morí un any després.
Patrici i Mònica es van adonar que el seu fill gran Agustí era extraordinàriament intel·ligent i el van enviar a la ciutat de Cartago per estudiar filosofia, literatura i oratòria. Als 29 anys decideix anar-se'n a Itàlia. Mònica el seguirà i a Milà tots dos coneixen sant Ambròs, l'arquebisbe. En ell troben un pare bondadós i savi que els guia amb prudència. D'aquesta manera, Agustí comença a canviar les seves idees i a entusiasmar-se per la fe cristiana fins que, l'any 387, rep el baptisme en la festa de la Pasqua de resurrecció.
Santa Mònica és el prototip de la dona forta, sòlida en la fe, mare plena de saviesa i de paciència. El seu exemple és una invitació a totes les marees preocupades pels seus fills mantenir-se fermes en la confiança en Déu, des de l'oferiment del sofriment i des d'una vida intensa d'oració. Li va tocar travessar un llarg camí carregat de llàgrimes, però va saber esperar, lluità per tal de recuperar el seu fill per a Déu, es mantingué perseverant en tot moment, i demostrà un gran amor que no es rendí mai. Per la seva oració, per la seva paciència i pel seu amor de mare aconseguí no només que Agustí abracés la fe cristiana, sinó també un lliurament total d'aquest al servei de Crist en el sacerdoci i en l'episcopat.
Ella és un bon exemple per a les esposes i mares que passen per problemes familiars. Que ella intercedeixi i ajudi totes les esposos i mares que passen per dificultats a perseverar, a resistir, a tenir paciència i amor, i també confiança en Déu, i a assolir les metes que s'han proposat. Si sant Agustí arribà a ser el qui ha estat per a l'Església i per a la humanitat ha estat sens dubte per la gràcia de Déu i per la seva resposta personal i la seva recerca de la veritat, però en bona part també per la paciència, la pregària i l'amor perseverant de la seva mare.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa