L'Assumpció de Maria, esperança per al poble de Déu

El dia 15 d'agost se celebra la més popular de les festes de Maria al llarg de tot l'any: la seva gloriosa Assumpció al cel. El Papa Pius XII, l'any 1950, definí l'Assumpció de Maria com a veritat de fe amb la butlla Munificentissimus Deus, en la qual afirma que la Verge Immaculada, "acabat el curs de la seva vida terrenal, fou portada en cos i ànima a la glòria del cel". Aquesta veritat és la que celebrem en aquest dia, en ple estiu, dia en què moltes ciutats i pobles de la nostra terra celebren la seva festa major.

 

            Realment, l'Assumpció és una gran festa de Maria, una gran festa de la fe cristiana i una gran festa per a l'Església. És una gran festa de Maria perquè és el seu trànsit a la glòria, a compartir el destí celestial del seu Fill. És una gran festa per a la fe, perquè l'Assumpció ens fa present la unió de Maria amb Jesucrist. Aquesta unió, que es manifesta ja des de la concepció del Salvador, en la participació de la Mare en la missió del seu Fill i sobretot en la seva associació al sacrifici redemptor, no pot deixar de tenir una continuació després de la mort, amb la seva glorificació en cos i ànima, en la totalitat de la seva persona.

 

            La festa de la Mare de Déu d'agost expressa, en aquest sentit, un profund realisme. És el realisme de la salvació de Jesucrist. Allò que la fe ens promet ho contemplem fet realitat en Crist i en la seva Mare, que és glorificada ja en el seu esperit i en la seva carn, a imitació del seu Fill. Deia un bisbe de la nostra terra que Maria és la testimoni privilegiada del realisme del misteri de l'encarnació del Fill de Déu i la garantia que mai no es podrà reduir la fe cristiana a una ideologia. La fe cristiana té el nucli i el centre en la persona de Jesucrist. El gran teòleg que fou Hans Urs von Balthasar citava, en aquest punt, un pensament de la mística Adrienne von Speyr: "On Maria és absent, també Crist esdevé irreal i abstracte".

 

            Aquest és sempre el gran servei de Maria a la fe de l'Església: portar-nos a Crist, al reconeixement de la realitat de l'encarnació del Fill de Déu, que és primícia i garantia de la salvació i la glorificació integral de les persones i del món, com a fruit de la resurrecció del Senyor.

 

            La festa de l'Assumpció és, per això, un gran motiu d'esperança per a tota l'Església, per a tots els homes i per a tots els pobles. Ella viu ja allò que cada creient, tota l'Església i tota la humanitat anhela viure un dia: la vida plena en Déu. Com diu el Concili Vaticà II, Maria, glorificada ja en el cel en cos i ànima, "és signe d'esperança ferma i de consol per a tot el poble de Déu que encara està en camí" (LG 68).

 

            La litúrgia d'aquest dia, en l'himne d'acció de gràcies de la celebració eucarística (anomenat el prefaci) expressa bellament aquesta realitat en posar en els nostres llavis i en el nostre cor el motiu del nostre goig, expressat en aquesta pregària dirigida a Déu Pare: "Perquè avui ha estat assumpta la Verge i Mare de Déu, imatge i primícia de l'Església gloriosa, model d'esperança certa i consol del poble que camina. Vós amb raó no volguéreu que sofrís la corrupció del sepulcre aquella que de manera inefable va ser mare de l'autor de la vida, Jesucrist, el vostre fill i Senyor nostre".               

     

+ Josep Àngel Saiz Meneses

 

Bisbe de Terrassa

     

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa