Hem començat la Quaresma, temps de gràcia i de conversió. Temps de reflexió. En la vivència del nostre itinerari de preparació per a la Pasqua i en la nostra formació ens pot ajudar la primera carta encíclica amb què ens ha obsequiat el Sant Pare Benet XVI: Déu és amor.
En la primera setmana de Quaresma us invito a reflexionar sobre alguns elements de la introducció: el Sant Pare vol donar una resposta a la situació del món actual, una resposta que apunta cap al cor del cristianisme, una resposta des de la trobada personal amb Crist que porta cap a un compromís d'amor a Déu i al proïsme. Com ell mateix assenyala en la introducció, "en un món en què de vegades es relaciona el nom de Déu amb la venjança o fins i tot amb l'obligació de l'odi i la violència, aquest és un missatge de gran actualitat i amb un significat molt concret. Per això, en la meva primera encíclica vull parlar de l'amor, del qual Déu ens omple, i que nosaltres hem de comunicar als altres".
El títol escollit, Déu és amor, apunta al cor mateix del cristianisme, com queda clar en el primer paràgraf que dóna nom a l'encíclica: “Déu és amor; el qui està en l'amor està en Déu, i Déu està en ell'. Aquestes paraules de la primera carta de Joan expressen amb una claredat meridiana el cor de la fe cristiana: la imatge cristiana de Déu i també la imatge consegüent de l'home i del seu camí". Tres elements fonamentals de la fe cristiana: la imatge cristiana de Déu, que és amor; la imatge cristiana de l'home, cridat a rebre l'amor de Déu, a viure'l, a compartir-lo i a comunicar-lo.
Aquesta encíclica ens situa en els fonaments mateixos del cristianisme perquè desitja expressar no només qui és Déu per als cristians, sinó també qui és l'home en la seva relació amb Déu. Per això és com una invitació a tornar a les fonts més genuïnes del cristianisme. En el fons, l'afirmació que Déu és amor presenta allò que és més genuí i original de la fe cristiana, i a la vegada ens ofereix la clau per poder penetrar en el misteri de Déu i en el misteri de l'home.
La primera encíclica de Benet XVI no ha estat programàtica, si parlem en sentit estricte. En canvi, podem dir que és ben significativa del seu pontificat, ja que ens en presenta l’eix vertebrador. Recordo perfectament que en l'homilia de la santa missa d'inici del ministeri petrí anuncià que "el meu veritable programa de govern és no fer la meva voluntat, no seguir les meves pròpies idees, sinó posar-me, juntament amb tota l'Església, a l'escolta de la paraula i de la voluntat del Senyor i deixar-me conduir per Ell, de manera que sigui Ell mateix qui condueixi l'Església en aquesta hora de la nostra història". El seu programa no seria promoure les seves pròpies idees, sinó posar-se a l'escolta del Senyor i dels germans amb esperit de servei. Aquesta primera encíclica és un missatge per a tot el món. Per als catòlics, per als cristians d'altres confessions, per als creients d'altres religions, i jo diria que per a tots els homes i les dones de bona voluntat. El Sant Pare ens recorda el nucli essencial del cristianisme, és a dir, la caritat, l'amor i la seva expressió en la vida i l'acció de l'Església.
La meva primera trobada amb el Sant Pare fou el 26 de febrer de 2005, en el marc de la visita ad limina dels bisbes catalans. El conjunt de les seves respostes en aquella entrevista als temes doctrinals i disciplinars que s’hi varen tractar està ben resumit en l'inici del segon paràgraf de la introducció: "Hem cregut en l'amor de Déu: així pot expressar el cristià l’opció fonamental de la seva vida. No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un horitzó nou a la vida i, amb això, una orientació decisiva."
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
En la primera setmana de Quaresma us invito a reflexionar sobre alguns elements de la introducció: el Sant Pare vol donar una resposta a la situació del món actual, una resposta que apunta cap al cor del cristianisme, una resposta des de la trobada personal amb Crist que porta cap a un compromís d'amor a Déu i al proïsme. Com ell mateix assenyala en la introducció, "en un món en què de vegades es relaciona el nom de Déu amb la venjança o fins i tot amb l'obligació de l'odi i la violència, aquest és un missatge de gran actualitat i amb un significat molt concret. Per això, en la meva primera encíclica vull parlar de l'amor, del qual Déu ens omple, i que nosaltres hem de comunicar als altres".
El títol escollit, Déu és amor, apunta al cor mateix del cristianisme, com queda clar en el primer paràgraf que dóna nom a l'encíclica: “Déu és amor; el qui està en l'amor està en Déu, i Déu està en ell'. Aquestes paraules de la primera carta de Joan expressen amb una claredat meridiana el cor de la fe cristiana: la imatge cristiana de Déu i també la imatge consegüent de l'home i del seu camí". Tres elements fonamentals de la fe cristiana: la imatge cristiana de Déu, que és amor; la imatge cristiana de l'home, cridat a rebre l'amor de Déu, a viure'l, a compartir-lo i a comunicar-lo.
Aquesta encíclica ens situa en els fonaments mateixos del cristianisme perquè desitja expressar no només qui és Déu per als cristians, sinó també qui és l'home en la seva relació amb Déu. Per això és com una invitació a tornar a les fonts més genuïnes del cristianisme. En el fons, l'afirmació que Déu és amor presenta allò que és més genuí i original de la fe cristiana, i a la vegada ens ofereix la clau per poder penetrar en el misteri de Déu i en el misteri de l'home.
La primera encíclica de Benet XVI no ha estat programàtica, si parlem en sentit estricte. En canvi, podem dir que és ben significativa del seu pontificat, ja que ens en presenta l’eix vertebrador. Recordo perfectament que en l'homilia de la santa missa d'inici del ministeri petrí anuncià que "el meu veritable programa de govern és no fer la meva voluntat, no seguir les meves pròpies idees, sinó posar-me, juntament amb tota l'Església, a l'escolta de la paraula i de la voluntat del Senyor i deixar-me conduir per Ell, de manera que sigui Ell mateix qui condueixi l'Església en aquesta hora de la nostra història". El seu programa no seria promoure les seves pròpies idees, sinó posar-se a l'escolta del Senyor i dels germans amb esperit de servei. Aquesta primera encíclica és un missatge per a tot el món. Per als catòlics, per als cristians d'altres confessions, per als creients d'altres religions, i jo diria que per a tots els homes i les dones de bona voluntat. El Sant Pare ens recorda el nucli essencial del cristianisme, és a dir, la caritat, l'amor i la seva expressió en la vida i l'acció de l'Església.
La meva primera trobada amb el Sant Pare fou el 26 de febrer de 2005, en el marc de la visita ad limina dels bisbes catalans. El conjunt de les seves respostes en aquella entrevista als temes doctrinals i disciplinars que s’hi varen tractar està ben resumit en l'inici del segon paràgraf de la introducció: "Hem cregut en l'amor de Déu: així pot expressar el cristià l’opció fonamental de la seva vida. No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un horitzó nou a la vida i, amb això, una orientació decisiva."
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa