El passat mes de juliol s’acomplí el centenari del començament de l’anomenada Gran Guerra. El 20 de juny de 1914 L’arxiduc i hereu del tron de l’Imperi Austro-Húngar i la seva esposa foren assassinats a Sarajevo. Aquest acte fou el detonant que, un mes més tard, porta a l’esclat de l’anomenada Primera Guerra Mundial. El Papa Benet XV va fer tot el possible per a evitar-la, però no va poder ser així. Es preveia que la conflagració seria curta, però va durar quatre anys i es calcula que provocà 20 milions de morts entre militars i civils. Fou una gran mortaldat.
En l’al·locució de l’Angelus del 27 de juliol el papa Francesc va convidar tothom a aprendre les lliçons de la història i qualificà la Gran Guerra com una “destrucció inútil” que va causar milions de morts i destruccions immenses. I tot seguit va demanar que “no es repeteixin els errors del passat, sinó que es tinguin presents les lliçons de la Història, fent que prevalguin sempre les raons de la pau mitjançant un diàleg pacient i valent”.
Els papes del nostre temps han estat uns grans defensors de la pau. I el Papa Francesc s’ha situat en aquesta mateixa línia. Pau VI va instituir la Jornada Mundial de la Pau, que es celebra el dia de Cap d’Any, com per a institucionalitzar aquesta preocupació –feta pregària a Déu i crida a la bona voluntat dels homes- per a evitar la guerra i consolidar la pau.
Els darrers mesos de l’any que s’acaba hem assistit a conflictes bèl·lics a diversos països, sobretot al Pròxim Orient –entre israelians i palestins- i a l’Irak, Síria i Ucraïna. Conflictes que obliguen a fer-se l’eterna pregunta: ¿No es podien haver evitat? Realment, ¿no era possible la pau?
Quan s’han acomplert cent anys de la Gran Guerra, convido tothom a secundar –sobretot davant la Jornada Mundial de la Pau del proper dijous- a unir-nos a la pregària del Papa perquè el Senyor concedeixi a les pobla00cions i a les autoritats de les zones que he mencionat -i de totes aquelles que donen abric a conflictes susceptibles d’acabar en enfrontaments violents- “d’avançar amb determinació en el camí de la pau, fent front a tota diatriba amb la tenacitat del diàleg i de la negociació i amb la força de la reconciliació. Que en el centre de cada decisió no s’hi posin els interessos particulars, sinó el bé comú i el respecte a tota persona”.
Entre els molts reportatges sobre la Gran Guerra dels anys 1914 i següents, m’ha impressionat un que explica que, a les trinxeres les campanes de Nadal es van fer sentir enmig dels tambors de la guerra. El Nadal del 1914 els combatents s’havien estancat en una terrible guerra de trinxeres, que s’estenia sobretot per terres belgues. Però enmig de les trinxeres es varen sentir els cants del “Santa Nit” i d’altres cants dels països combatents. Sembla que alguns soldats valerosos s’atreviren a saltar a la temible “zona de ningú”, entre ambdós rengles de trinxeres, i en alguns llocs es va arribar a l’intercanvi de menjar i de cigarretes. Segons sembla, aquesta treva espontània es va allargar en alguns indrets fins el dia de Cap d’Any. Els estats majors d’ambdós exèrcits, en saber el que havia succeït, varen ordenar que no es repetís. Però el signe ja estava donat, per a aquell moment i per al futur.
Preguem per la pau i treballem a favor d’ella.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa