Avui celebrem la festa de la Mare de Déu de la Mercè, princesa i patrona de Barcelona, patrona també de les institucions penitenciàries i mare protectora de les persones privades de llibertat. Avui presidiré la celebració de l’Eucaristia en el Centre Penitenciari de Quatre Camins, cosa que tinc costum de fer des de la creació de la nostra diòcesi per la festa de la Mercè i per Nadal. El proper dia 7 hi tornaré perquè tindrà lloc la XIII Jornada de Pastoral Penitenciària de Catalunya. Hi ha dues frases de Jesús a l’evangeli que responen i fonamenten el perquè d’aquestes visites: “Era a la presó i vinguéreu a veure’m” (Mt 25,36-36); i “Tot allò que fèieu a un d’aquest germans més petits, a mi m’ho fèieu” (Mt 25,40).
La meva darrera visita fou llarga i intensa, passant per tots els departaments i saludant tots els interns que ens esperaven a cada una de les sales. Al final, vàrem celebrar l’Eucaristia, el sagrament de la nostra fe, actualització del sacrifici redemptor del Senyor i l’ocasió per oferir, amb el pa i el vi, cadascuna d’aquelles vides, per dures i trencades que puguin ser o que semblin ser. Avui desitjo enviar una salutació a tots els presos i també a les seves famílies. Una paraula d’agraïment a la direcció i als funcionaris de Quatre Camins pel seu treball i per l’acolliment que sempre ens dispensen. També vull expressar el meu agraïment i el meu reconeixement al capellà, als sacerdots que hi col•laboren i a tots els voluntaris. Entre tots procuren atendre els presos perquè puguin reintegrar-se a la societat i també procuren portar una paraula d’esperança; més encara, procuren fer present l’Evangeli a l’interior d’aquells murs.
Us asseguro que no és gens fàcil predicar en una presó per Nadal o en la festa de la Mare de Déu de la Mercè. No es poden repetir unes frases fetes o un discurs formal. Es tracta d’oferir una paraula que arribi el cor des de la veritat i la coherència. Jo procuro insistir sempre en algunes veritats fonamentals, i recordar-los “que Déu és Pare de tots i els estima, que Crist es fa càrrec de la situació de cadascú, que ens dóna la mà per ajudar-nos a aixecar, com va fer amb Maria Magdalena, amb Zaqueu, amb totes les persones amb què es trobava ara fa 2.000 anys. Que demanin un perdó sincer per les equivocacions del passat, però que no es bloquegin en el present i, sobretot, que desenvolupin totes les possibilitats que puguin”.
Déu faci que entre tots aconseguim crear un clima d’humanitat, de respecte a la dignitat humana, de creixement personal, de superació de la desesperança, de trobada amb Crist i amb el proïsme. Encara que pugui semblar una ingenuïtat o una utopia, aquests són els objectius d’aquestes institucions i no podem caure en el conformisme ni perdre la confiança en l’ésser humà. Això sí que significaria haver perdut la batalla. Com Pere i Joan en els Fets dels Apòstols, no podem oferir l’or i la plata d’una solució humana a la seva situació, ni podem entrar en consideracions sobre culpes, sentències o actuacions de la justícia. El que sí podem fer és oferir una paraula d’ànim, un gest de solidaritat, una atenció pastoral que els ajudi a refer la seva vida. El que sí podem fer es ajudar-los a viure la fe, la trobada amb Crist que salva, que transforma la vida fins i tot darrere els murs d’una presó, que ens ensenya a tots a viure com a germans.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa