El missatge del Sant Pare Benet XVI per a la Jornada de les Migracions d'enguany recull una genuïna expressió del Vaticà II, més concretament de la Gaudium et Spes, en presentar-nos les migracions com un signe dels temps actuals que hem d'interpretar a la llum de l'Evangeli. Un signe dels temps molt polièdric per la varietat de components que s'hi donen, que poden incloure des de les migracions voluntàries per motius d'estudis o de promoció professional fins al tràfic d'éssers humans, víctimes de les màfies organitzades, especialment en el negoci del sexe, passant per aquells que han de deixar la seva terra per motius polítics.
Com a cristians no podem contemplar aquest fenomen amb una mirada que no sigui la de Jesucrist. Aquest fenomen ens interpel·la individualment i socialment, i no té solució si no hi posa interès la comunitat internacional. No n'hi ha prou d'endurir les fronteres, perquè sempre serà més dura la misèria de què fugen aquestes persones, que els porta fins i tot a jugar-se la vida. Per això mateix, la tasca més efectiva és la cooperació internacional per aconseguir una estabilitat política en els països més pobres i, sobretot, per aconseguir una situació de justícia en les relacions internes de cada país i en les relacions internacionals.
Mentrestant, què podem fer? En primer lloc, sortir a trobar la persona concreta necessitada i ajudar-la. Per al cristià, l'immigrant és abans que tot una persona, un germà. Caldrà respectar la legalitat vigent i alhora resoldre la situació des de la solidaritat. A l'Església ningú no és estranger, perquè l'Església és la família en la qual tot ésser humà és acollit com un germà, especialment el més necessitat. Una de les obres de misericòrdia ho recorda especialment: "Era foraster i em vàreu acollir" (Mt 25,35).
Les comunitats cristianes han de ser espais d'acolliment, de trobada, espais per compartir, d'enriquiment mutu, d'intercanvi de vida, de diàleg i de convivència. Per això cal que les comunitats cristianes siguin obertes i acollidores. En les visites pastorals, arreu de la diòcesi, constato com les parròquies acullen i ajuden tots els immigrants, sense preguntar per procedències d'origen ni per adscripcions polítiques o religioses. És digna d'encomi la tasca de Càritas en tots els nivells, així com la col·laboració de tantes institucions eclesials. Aquesta és una feina d'acollida i de solidaritat que cal valorar i reconèixer, una tasca d'integració importantíssima amb vista al futur, que hauria de ser valorada i recolzada en la justa mesura per les administracions. Una tasca que es fa no des del paternalisme sinó des de la fraternitat sincera.
A la vegada, hem de demanar als immigrants respecte i integració amb relació a la realitat que els acull. No han de renunciar a les seves arrels i ningú no els demanarà una renuncia semblant. Però, per part seva, han de fer un esforç sincer d'integració i d'agraïment envers qui els acull obertament. En el fons, es tracta de correspondre amb una obertura de cor i oferint la seva riquesa personal i de futur a aquelles persones que els reben. No entraré en consideracions sociològiques o polítiques que no corresponen a la finalitat d'una breu carta pastoral. Simplement, demano a Déu que ens ajudi a considerar la immigració no com un problema sinó com una oportunitat de futur, que ens ajudi a contemplar aquest signe dels temps presents, aquesta nova realitat, en una perspectiva de lectura teològica, és a dir, una lectura des de la fe, l'esperança i l'amor.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa