Quan tinc una ocasió de reflexionar sobre el passat de les relacions entre l'Església i una determinada societat, gairebé sempre el record del passat em porta a la reflexió sobre el present. Una de les darreres vegades que m'ha succeït ha estat la celebració de l'onzè centenari -1.100 anys, que no és poca cosa!- de la parròquia de l'Ametlla del Vallès, centenari que vàrem cloure el passat 25 d'agost, festa del seu patró Sant Genís i festa major d'aquesta localitat vallesana.
El Concili Vaticà II aprovà un document emblemàtic sobre aquest tema: la constitució pastoral sobre l'Església en el món, més coneguda per les dues paraules amb què comença: Gaudium et Spes. Els números 40-44 presenten la missió de l'Església en el món contemporani. L'Església té una finalitat de salvació que només en el món futur podrà aconseguir plenament, però també és present en aquesta terra, està formada per homes i dones d'aquest món, comparteix els avatars de la humanitat, de la qual forma part. Les relacions Església-món, segons Gaudium et Spes, funcionen clarament en dos sentits: de l'Església cap al món, del món cap a l'Església. Quins serveis pot fer l’Església a aquest món d'avui? L'Església pot ajudar les persones, en primer lloc, a descobrir el sentit de la seva pròpia existència, la veritat més profunda sobre la persona. L'Església respon a les aspiracions més profundes del cor humà.
En segon lloc, l'ajuda que l'Església procura a la societat és sobretot d'ordre religiós. Però d'aquesta missió religiosa deriven funcions i energies que poden servir molt per a l'establiment d’una comunitat humana a la mesura de la persona i de la seva dignitat. L'Església pot i deu crear obres al servei de tots, particularment dels més necessitats.
En tercer lloc, podem dir que cada cristià ha d'esdevenir un ajut a la societat en la qual viu immers. Els cristians han de complir amb fidelitat els seus deures temporals, guiats sempre per l'esperit evangèlic. No es poden evadir de les tasques temporals emparant-se en la ciutat futura, i tampoc no s'han de submergir en els negocis temporals sense cap referència a l'Evangeli i als seus principis religiosos i morals. Aquest és un servei que estan cridats a fer sobretot els laics cristians, que tenen la seva missió més pròpia enmig de les realitats temporals.
Però Gaudium et Spes és un document original també pel fet de reconèixer l'ajuda que l'Església rep del món. Amb aquest document, l'Església reconeix els molts beneficis que ha rebut del gènere humà al llarg de la història. L'Església, des del començament de la seva història, va aprendre a expressar el missatge cristià amb els conceptes i en la llengua de cada poble. Va actuar així a fi d'adaptar l'Evangeli a les cultures dels diversos pobles amb els quals va entrar en contacte. Això no es quelcom que ja estigui fet una vegada per sempre. Tot al contrari, inspirant-se en el misteri de l'encarnació de Jesucrist, aquesta assumpció de les realitats humanes, purificant-les del pecat i elevant-les per la gràcia de Déu, és una feina que mai no s'acabarà mentre pelegrinem en aquest món.
Com ens ha proposat novament Benet XVI en la seva encíclica Déu és amor, l'Església respecta l'autonomia de l'ordre temporal i actua des de la seva doctrina relativa a la fe i la moral no amb una actitud de voler dominar el món sinó amb una actitud de servei, cercant d'imitar el Crist, que, essent Déu, com deia Charles de Foucauld, "va venir a ocupar el darrer lloc".
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
El Concili Vaticà II aprovà un document emblemàtic sobre aquest tema: la constitució pastoral sobre l'Església en el món, més coneguda per les dues paraules amb què comença: Gaudium et Spes. Els números 40-44 presenten la missió de l'Església en el món contemporani. L'Església té una finalitat de salvació que només en el món futur podrà aconseguir plenament, però també és present en aquesta terra, està formada per homes i dones d'aquest món, comparteix els avatars de la humanitat, de la qual forma part. Les relacions Església-món, segons Gaudium et Spes, funcionen clarament en dos sentits: de l'Església cap al món, del món cap a l'Església. Quins serveis pot fer l’Església a aquest món d'avui? L'Església pot ajudar les persones, en primer lloc, a descobrir el sentit de la seva pròpia existència, la veritat més profunda sobre la persona. L'Església respon a les aspiracions més profundes del cor humà.
En segon lloc, l'ajuda que l'Església procura a la societat és sobretot d'ordre religiós. Però d'aquesta missió religiosa deriven funcions i energies que poden servir molt per a l'establiment d’una comunitat humana a la mesura de la persona i de la seva dignitat. L'Església pot i deu crear obres al servei de tots, particularment dels més necessitats.
En tercer lloc, podem dir que cada cristià ha d'esdevenir un ajut a la societat en la qual viu immers. Els cristians han de complir amb fidelitat els seus deures temporals, guiats sempre per l'esperit evangèlic. No es poden evadir de les tasques temporals emparant-se en la ciutat futura, i tampoc no s'han de submergir en els negocis temporals sense cap referència a l'Evangeli i als seus principis religiosos i morals. Aquest és un servei que estan cridats a fer sobretot els laics cristians, que tenen la seva missió més pròpia enmig de les realitats temporals.
Però Gaudium et Spes és un document original també pel fet de reconèixer l'ajuda que l'Església rep del món. Amb aquest document, l'Església reconeix els molts beneficis que ha rebut del gènere humà al llarg de la història. L'Església, des del començament de la seva història, va aprendre a expressar el missatge cristià amb els conceptes i en la llengua de cada poble. Va actuar així a fi d'adaptar l'Evangeli a les cultures dels diversos pobles amb els quals va entrar en contacte. Això no es quelcom que ja estigui fet una vegada per sempre. Tot al contrari, inspirant-se en el misteri de l'encarnació de Jesucrist, aquesta assumpció de les realitats humanes, purificant-les del pecat i elevant-les per la gràcia de Déu, és una feina que mai no s'acabarà mentre pelegrinem en aquest món.
Com ens ha proposat novament Benet XVI en la seva encíclica Déu és amor, l'Església respecta l'autonomia de l'ordre temporal i actua des de la seva doctrina relativa a la fe i la moral no amb una actitud de voler dominar el món sinó amb una actitud de servei, cercant d'imitar el Crist, que, essent Déu, com deia Charles de Foucauld, "va venir a ocupar el darrer lloc".
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa