Veiem el diumenge passat que el deure de l'educació recau en primer lloc en els pares. Els pares són els principals educadors. Ara bé, això no és obstacle perquè la tasca educativa la porten a terme amb la col•laboració d'altres persones o d'altres institucions, com l'Església i l'Estat.
Els pares difícilment poden portar a terme tot el procés educatiu, sobretot en allò que es refereix a la instrucció acadèmica i al procés de socialització, que demana un contacte amb altres infants d'una edat semblant a la dels fills. Entre les institucions educatives que col•laboren amb els pares l'escola és el més important. L'escola desenvolupa les facultats intel•lectuals, possibilita l'accés a la cultura, prepara a la vida professional, ensenya el sentit dels valors i dels criteris rectes, fomenta la relació interpersonal, la socialització, la convivència i la tolerància. La tasca de l'educació a l'escola, en col•laboració amb la família, és molt important, difícil i apassionant.
Però sovint els professors se senten aclaparats i incapaços de portar a terme unes funcions educatives que els desborden. I es queixen dels pares, perquè els sembla que aquests s'inhibeixen en l'educació dels fills i no col•laboren amb els professors. Sembla com si deleguessin tota la responsabilitat educativa a l'escola i no hi col•laboren suficientment. Ara bé, per molt bona voluntat que hi posin els mestres, no poden exercir el paper que només correspon als pares. Els pares també es queixen que els mestres estan poc vocacionats i que no mantenen la disciplina. No es tracta de culpabilitzar-se mútuament sinó de col•laborar, d'aplicar les sinèrgies necessàries per a obtenir l'objectiu.
En el llenguatge col•loquial diem a vegades: "aquesta persona ha passat per la universitat, però la universitat no ha passat per ella". El mateix es pot aplicar a l'escola en el cas dels més petits o dels adolescents. En una societat en la que cada vegada hi són més presents els productes light, correm el risc de què l'educació sigui també light i d'acabar formant homes i dones light per al futur. Això és degut al cansament davant de les dificultats pròpies del nostre temps, o potser també al fet que, per fugir dels autoritarismes que vàrem haver de suportar, ara estem a l'altre extrem i acabarem sofrint l'autoritarisme dels infants i adolescents d'avui.
Quantes vegades cal repetir una indicació perquè l'infant obeeixi? Desenes de vegades. abans una era suficient, o en tot cas unes quantes. Es com si entenguessin les coses, però no les assimilessin, com si les veiessin en la pantalla de l'ordinador, però no cliquessin la tecla que diu "guardar". Escoltem i sembla que ho entenguin, però no ho assimilen, no ho integren. Hi ha una paraula que em sembla clau en l'educació: "incidir". Incidir té diversos significats. Em refereixo a incidir en quan a inscriure, a gravar, a causar efecte en alguna cosa, a repercutir en una cosa, a influir en ella. Per desgràcia, sembla que avui en l'educació hi té més incidència la televisió que els pares i professors. I hem passat de l'angelisme de Heidi o de Marco a la violència d'algunes sèries de dibuixos animats o a la grosseria de Sin Chang.
Els mestres i educadors es mereixen una felicitació i un agraïment pel coratge que demostren elegint aquest camí. Jo mateix vaig treballar tres cursos com a professor en els meus primers anys de sacerdot i em faig càrrec de les dificultats. El seu treball és molt important en la transmissió dels coneixements, de la cultura i sobretot treballant aspectes com la convivència, la tolerància, les relacions interpersonals, la socialització. Que important que és la seva tasca equilibrant les relacions del grup d'alumnes que cada any passen per la seva aula! Que gran que és ajudar a cada alumne a desenvolupar les seves potencialitats, que són moltes. Déu vulgui que els nostres mestres i professors tornin a ser un punt de referència no només en la transmissió de coneixements sinó també en les orientacions per a la via.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
Els pares difícilment poden portar a terme tot el procés educatiu, sobretot en allò que es refereix a la instrucció acadèmica i al procés de socialització, que demana un contacte amb altres infants d'una edat semblant a la dels fills. Entre les institucions educatives que col•laboren amb els pares l'escola és el més important. L'escola desenvolupa les facultats intel•lectuals, possibilita l'accés a la cultura, prepara a la vida professional, ensenya el sentit dels valors i dels criteris rectes, fomenta la relació interpersonal, la socialització, la convivència i la tolerància. La tasca de l'educació a l'escola, en col•laboració amb la família, és molt important, difícil i apassionant.
Però sovint els professors se senten aclaparats i incapaços de portar a terme unes funcions educatives que els desborden. I es queixen dels pares, perquè els sembla que aquests s'inhibeixen en l'educació dels fills i no col•laboren amb els professors. Sembla com si deleguessin tota la responsabilitat educativa a l'escola i no hi col•laboren suficientment. Ara bé, per molt bona voluntat que hi posin els mestres, no poden exercir el paper que només correspon als pares. Els pares també es queixen que els mestres estan poc vocacionats i que no mantenen la disciplina. No es tracta de culpabilitzar-se mútuament sinó de col•laborar, d'aplicar les sinèrgies necessàries per a obtenir l'objectiu.
En el llenguatge col•loquial diem a vegades: "aquesta persona ha passat per la universitat, però la universitat no ha passat per ella". El mateix es pot aplicar a l'escola en el cas dels més petits o dels adolescents. En una societat en la que cada vegada hi són més presents els productes light, correm el risc de què l'educació sigui també light i d'acabar formant homes i dones light per al futur. Això és degut al cansament davant de les dificultats pròpies del nostre temps, o potser també al fet que, per fugir dels autoritarismes que vàrem haver de suportar, ara estem a l'altre extrem i acabarem sofrint l'autoritarisme dels infants i adolescents d'avui.
Quantes vegades cal repetir una indicació perquè l'infant obeeixi? Desenes de vegades. abans una era suficient, o en tot cas unes quantes. Es com si entenguessin les coses, però no les assimilessin, com si les veiessin en la pantalla de l'ordinador, però no cliquessin la tecla que diu "guardar". Escoltem i sembla que ho entenguin, però no ho assimilen, no ho integren. Hi ha una paraula que em sembla clau en l'educació: "incidir". Incidir té diversos significats. Em refereixo a incidir en quan a inscriure, a gravar, a causar efecte en alguna cosa, a repercutir en una cosa, a influir en ella. Per desgràcia, sembla que avui en l'educació hi té més incidència la televisió que els pares i professors. I hem passat de l'angelisme de Heidi o de Marco a la violència d'algunes sèries de dibuixos animats o a la grosseria de Sin Chang.
Els mestres i educadors es mereixen una felicitació i un agraïment pel coratge que demostren elegint aquest camí. Jo mateix vaig treballar tres cursos com a professor en els meus primers anys de sacerdot i em faig càrrec de les dificultats. El seu treball és molt important en la transmissió dels coneixements, de la cultura i sobretot treballant aspectes com la convivència, la tolerància, les relacions interpersonals, la socialització. Que important que és la seva tasca equilibrant les relacions del grup d'alumnes que cada any passen per la seva aula! Que gran que és ajudar a cada alumne a desenvolupar les seves potencialitats, que són moltes. Déu vulgui que els nostres mestres i professors tornin a ser un punt de referència no només en la transmissió de coneixements sinó també en les orientacions per a la via.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa