El 27 d'octubre de 1986, Joan Pau II realitzà un dels gestos més comentats del seu pontificat: a la ciutat de sant Francesc invità els representants de les grans religions a pregar per la pau, proposant-los de "començar un camí comú". Cada religió fou invitada a pregar per la pau segons la seva pròpia tradició i espiritualitat.
A partir d'aquell esdeveniment nasqué l'anomenat esperit d'Assís, que ha tingut continuïtat i s'ha consolidat especialment gràcies al compromís de la Comunitat de Sant'Egidi, fundada l'any 1968 a Roma pel professor universitari italià Andrea Riccardi, moviment que s'ha estès a molts països, entre ells el nostre. Per això, s'han multiplicat les trobades interreligioses a diverses ciutats europees. L'any 2001, aquesta trobada interreligiosa de pregària i reflexió va celebrar-se a Barcelona.
S'ha escrit que l'esperit d'Assís s'inscriu en algunes actituds típicament franciscanes: humilitat, fraternitat, intercessió per la pau, comunió o cohabitació espiritual, confiança per sortir a trobar l'altre i establir amb ell un diàleg. I la convicció que tots estem sota la mirada clement i misericordiosa de l'únic Absolut, que precisament per ser-ho ens supera a tots.
Francesc d'Assís, a més, va tenir la iniciativa d'obrir el diàleg amb l'islam. És sabut que l'any 1219, durant la cinquena croada, Francesc, superant els condicionaments del seu temps, prop de Damieta, al delta del Nil, durant una breu treva en els combats, prengué la decisió de dirigir-se acompanyat només d'un religiós a dialogar amb el soldà Al Malik Al Kamil, sobirà d'Egipte i Síria i nét de Saladí, el qual el rebé amb tot respecte i parlà amb ell durant uns dies. Quan la treva arribava a la fi i Francesc i el seu company havien de marxar, el soldà, que havia vist en ell un home de Déu, va voler oferir-li uns obsequis molt generosos. Francesc, tanmateix, els refusà cortesament i se'n tornà al campament cristià amb les mans buides, però acompanyat de la nombrosa escolta que li va voler posar el soldà, sota la mirada plena de sorpresa tant dels musulmans com dels cristians...
El passat 17 de juny Benet XVI va fer també un dels gestos més significatius del seu pontificat: en una intensa jornada visità Assís i estigué ens els principals llocs que marcaren la vida i que conserven la memòria del fundador dels franciscans. La visita papal s'inscriu en la commemoració de la conversió de Sant Francesc d'Assís (octubre de 2006 a octubre de 2007). Com deveu recordar, el Papa Joan XXIII, poc abans de començar els treballs del Concili Vaticà II, va voler fer també un pelegrinatge personal a Assís, que va tenir en aquell moment una gran ressonància en els mitjans informatius.
S'ha dit de sant Francesc d'Assís que és un sant per a tots els temps. I la raó d'això és que molt pocs com ell han assolit ser una imatge tan fidel del mateix Jesucrist. El Papa teòleg va entrar directament en el missatge d'Assís: "Assís ens diu que la fidelitat a la pròpia convicció religiosa, la fidelitat sobretot a Crist crucificat i ressuscitat, no s'expressa amb la violència i la intolerància sinó amb el respecte sincer de l'altre, amb el diàleg, amb un anunci que interpel·la la llibertat i la raó, en el compromís per la pau i la reconciliació". I de la trobada interreligiosa del seu antecessor a Assís, l'any 1986, no va dubtar a afirmar: "Fou una intuïció profètica i un moment de gràcia".
Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa