El 4 de desembre de 1963 fou aprovada pel Concili Vaticà II la constitució Sacrosanctum Concilium, sobre la litúrgia. Fou la primera constitució aprovada i per tant el primer fruit conciliar, que tingué un acolliment immediat, visible i molt agraït del poble cristià. Quelcom semblant podem dir de la seva repercussió, que per als més joves és difícil d'imaginar. El bisbe que escriu aquestes ratlles era en aquells moments un escolà precoç que estava aprenent les respostes de la missa en llatí, llengua oficial de l'Església i la llengua en què se celebrava la missa. El meu aprenentatge es va veure interromput perquè a partir d'aleshores la celebració eucarística seria en llengua vernacla. Un altre canvi, dels més visibles, fou la celebració de l'eucaristia de cara al poble i no d'esquena.
El primer paràgraf del document fa una molt explícita declaració d'intencions. El Concili es proposa incrementar la vida cristiana dels fidels, adaptar les institucions, promoure la unitat dels cristians i enfortir els camins de la incorporació a l'Església. Per això desitja especialment propiciar la reforma litúrgica i el seu foment (cf. n. 1). Aquesta reforma i aquest foment de la litúrgia que té lloc en el Concili és la culminació del moviment litúrgic. Es tracta d'una llavor sembrada en el segle XIX amb la intenció i l'esperança d'acostar la litúrgia al poble, que va germinant durant el segle XX. El moviment litúrgic provoca la renovació de la litúrgia de l'Església i també va explicitant el lloc i la importància de la litúrgia en la vida de l'Església.
M'agradaria recordar dos subratllats del document. El primer és el sentit i el caràcter central del Misteri Pasqual. El Concili situa la litúrgia en l'horitzó de l'obra de la salvació realitzada per Crist quan arriba la plenitud dels temps. Crist realitza la redempció principalment per mitjà del misteri pasqual, de la seva passió, de la seva resurrecció i de la seva gloriosa ascensió (cf. n. 5). Aquesta obra de salvació és continuada per l'Església i s'anuncia i es realitza per mitjà dels sagraments (n. 6). Crist està sempre present en la seva Església, sobretot en l'acció litúrgica. La litúrgia és l'exercici del sacerdoci de Jesucrist i les accions litúrgiques són l'acció sagrada per excel•lència, i són acció eficaç per excel•lència en ordre a la santificació dels fidels (cf. n. 5-7). La litúrgia "és el cim al qual tendeix l'acció de l'Església i, a la vegada, la font d'on brolla tota la seva força" (n. 10). "Per tant, la gràcia ens ve sobretot de l'Eucaristia com de la font i s'obté, amb la màxima eficàcia, aquella santificació dels homes en Crist i aquella glorificació de Déu on s'encaminen, com a fi, totes les altres activitats de l'Església" (n. 10).
En segon lloc, la recuperació d'una doctrina que està en la línia de la tradició més antiga i genuïna de l'Església: la comunitat cristiana o ecclesia com a subjecte integral de l'acció litúrgica. "Les accions litúrgiques no són accions privades, sinó celebracions de l'Església, que és sagrament d'unitat, o sigui el poble sant aplegat i estructurat sota el guiatge dels bisbes. Per això, pertanyen a tot el cos de l'Església, el manifesten i l'impliquen; però individualment els membres hi són interessats de maneres diverses, segons la diversitat dels ordes, de les funcions i de la participació efectiva" (SC 26).
Commemorem els quaranta anys de la Sacrosanctum Concilium. Un aniversari que celebrem en un moment d'una major secularització i d'oblit del que és sagrat, i a la vegada en un moment que necessita espiritualitat i que, de forma conscient o inconscient, de forma directa o indirecta, està manifestant un desig de transcendència, una set de Déu. La litúrgia ens ofereix la resposta més profunda i eficaç per assolir la trobada amb Déu i amb els germans. Especialment en la celebració de l'Eucaristia. Que Déu ens ajudi a restar sempre atents al seu pas per la nostra vida.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
El primer paràgraf del document fa una molt explícita declaració d'intencions. El Concili es proposa incrementar la vida cristiana dels fidels, adaptar les institucions, promoure la unitat dels cristians i enfortir els camins de la incorporació a l'Església. Per això desitja especialment propiciar la reforma litúrgica i el seu foment (cf. n. 1). Aquesta reforma i aquest foment de la litúrgia que té lloc en el Concili és la culminació del moviment litúrgic. Es tracta d'una llavor sembrada en el segle XIX amb la intenció i l'esperança d'acostar la litúrgia al poble, que va germinant durant el segle XX. El moviment litúrgic provoca la renovació de la litúrgia de l'Església i també va explicitant el lloc i la importància de la litúrgia en la vida de l'Església.
M'agradaria recordar dos subratllats del document. El primer és el sentit i el caràcter central del Misteri Pasqual. El Concili situa la litúrgia en l'horitzó de l'obra de la salvació realitzada per Crist quan arriba la plenitud dels temps. Crist realitza la redempció principalment per mitjà del misteri pasqual, de la seva passió, de la seva resurrecció i de la seva gloriosa ascensió (cf. n. 5). Aquesta obra de salvació és continuada per l'Església i s'anuncia i es realitza per mitjà dels sagraments (n. 6). Crist està sempre present en la seva Església, sobretot en l'acció litúrgica. La litúrgia és l'exercici del sacerdoci de Jesucrist i les accions litúrgiques són l'acció sagrada per excel•lència, i són acció eficaç per excel•lència en ordre a la santificació dels fidels (cf. n. 5-7). La litúrgia "és el cim al qual tendeix l'acció de l'Església i, a la vegada, la font d'on brolla tota la seva força" (n. 10). "Per tant, la gràcia ens ve sobretot de l'Eucaristia com de la font i s'obté, amb la màxima eficàcia, aquella santificació dels homes en Crist i aquella glorificació de Déu on s'encaminen, com a fi, totes les altres activitats de l'Església" (n. 10).
En segon lloc, la recuperació d'una doctrina que està en la línia de la tradició més antiga i genuïna de l'Església: la comunitat cristiana o ecclesia com a subjecte integral de l'acció litúrgica. "Les accions litúrgiques no són accions privades, sinó celebracions de l'Església, que és sagrament d'unitat, o sigui el poble sant aplegat i estructurat sota el guiatge dels bisbes. Per això, pertanyen a tot el cos de l'Església, el manifesten i l'impliquen; però individualment els membres hi són interessats de maneres diverses, segons la diversitat dels ordes, de les funcions i de la participació efectiva" (SC 26).
Commemorem els quaranta anys de la Sacrosanctum Concilium. Un aniversari que celebrem en un moment d'una major secularització i d'oblit del que és sagrat, i a la vegada en un moment que necessita espiritualitat i que, de forma conscient o inconscient, de forma directa o indirecta, està manifestant un desig de transcendència, una set de Déu. La litúrgia ens ofereix la resposta més profunda i eficaç per assolir la trobada amb Déu i amb els germans. Especialment en la celebració de l'Eucaristia. Que Déu ens ajudi a restar sempre atents al seu pas per la nostra vida.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa