D’entrada pot semblar ingenu que un bisbe catòlic s'animi a enviar un missatge als joves no creients. Algú podrà pensar que es tracta d'una mena de brindis al sol, de paraules que no trobaran cap destinatari. Tanmateix, al llarg del meu ministeri pastoral he passat moltes hores conversant amb joves de tota mena: creients i no creients, d'esquerres i de dretes, rics i pobres, del país i immigrants, en la meva família, a la mili, a la universitat.
Podria explicar moltes anècdotes. He viscut -i visc encara- nombrosos moments de diàleg profund i entranyable amb els joves. I no pensi el lector que es tractava de joves cristians. Conservo un record molt agradable de molts dels meus diàlegs amb joves no creients. Hem conversat des del respecte mutu, des de la proposta sincera i, malgrat les diferències, des de la comprensió i fins i tot des de l'amistat. Resulta fàcil d'entendre's quan es constata una rectitud d'intenció, un capteniment franc, des de la curiositat intel·lectual i des de la recerca.
Per això m'animo a enviar un missatge als joves no creients, un missatge d'amic. He conegut molts joves no creients que eren unes bellíssimes persones. Que intentaven ser coherents en la seva vida, amb un cor noble i generós, sensible i solidari amb les necessitats alienes. Però que no tenien fe, i no perquè estiguessin en contra de la fe cristiana, ni de res d'aquesta en particular. Simplement, com em van dir en una ocasió, no tenien aquesta guspira, aquest toc que els creients anomenem fe. Sempre m'he permès de fer-los una recomanació ben senzilla: que fessin el bé en les seves vides, que cerquessin la veritat. I els deia -i els dic- que, sense cap dubte, si són coherents en aquest propòsit, tard o d'hora es trobaran amb Crist.
Aquest és l'itinerari existencial que seguí una noia jueva que es deia Edith Stein, deixebla del filòsof Husserl i ella mateixa filòsofa, que en un moment de la seva vida abandonà la religió jueva i es va submergir en la filosofia per tractar de comprendre el sentit de l'existència humana. Més tard, de l'ateisme passà a la fe catòlica i, en el seu seguiment de Jesús, anà adquirint, des de l'experiència de la fe, el que ella anomena la ciència de la creu. Per a ella, Déu és la veritat, i qui cerca la veritat, cerca Déu. La seva experiència i els seus escrits ens ajuden en el camí de la recerca de la veritat i del bé als creients i als no creients. Impressionada pel testimoniatge de santa Teresa de Jesús -quan llegí la vida de la santa -, decidí entrar en el Carmel de Colònia. Per la seva condició de jueva, encara que fou trasllada a Holanda, fou perseguida pel règim nazi i acabà la seva vida terrenal a les càmeres de gas del camp d'extermini d'Auschwitz.
Edith Stein, o la germana Teresa Beneta de la Creu -que és el seu nom de carmelita- em sembla que ens dóna un dels més grans testimonis del que és la fe com a recerca en el segle XX. Com a recerca i com a trobada. Cercà valerosament la veritat i en aquest camí trobà Déu, trobà Jesucrist.
En aquesta recerca de la veritat arribà a la conclusió que ser totalment de Déu, donar-se completament a Ell, és la vocació de tot ésser humà i, més encara, de tot cristià. Aquesta santa filòsofa descobreix que en la mesura que l'home i la dona s'esforcen per descobrir en plenitud el sentit d'allò que s'amaga en el seu interior, descobreixen també la seva realitat més profunda: ser imatge i semblança de Déu, el seu creador.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
Podria explicar moltes anècdotes. He viscut -i visc encara- nombrosos moments de diàleg profund i entranyable amb els joves. I no pensi el lector que es tractava de joves cristians. Conservo un record molt agradable de molts dels meus diàlegs amb joves no creients. Hem conversat des del respecte mutu, des de la proposta sincera i, malgrat les diferències, des de la comprensió i fins i tot des de l'amistat. Resulta fàcil d'entendre's quan es constata una rectitud d'intenció, un capteniment franc, des de la curiositat intel·lectual i des de la recerca.
Per això m'animo a enviar un missatge als joves no creients, un missatge d'amic. He conegut molts joves no creients que eren unes bellíssimes persones. Que intentaven ser coherents en la seva vida, amb un cor noble i generós, sensible i solidari amb les necessitats alienes. Però que no tenien fe, i no perquè estiguessin en contra de la fe cristiana, ni de res d'aquesta en particular. Simplement, com em van dir en una ocasió, no tenien aquesta guspira, aquest toc que els creients anomenem fe. Sempre m'he permès de fer-los una recomanació ben senzilla: que fessin el bé en les seves vides, que cerquessin la veritat. I els deia -i els dic- que, sense cap dubte, si són coherents en aquest propòsit, tard o d'hora es trobaran amb Crist.
Aquest és l'itinerari existencial que seguí una noia jueva que es deia Edith Stein, deixebla del filòsof Husserl i ella mateixa filòsofa, que en un moment de la seva vida abandonà la religió jueva i es va submergir en la filosofia per tractar de comprendre el sentit de l'existència humana. Més tard, de l'ateisme passà a la fe catòlica i, en el seu seguiment de Jesús, anà adquirint, des de l'experiència de la fe, el que ella anomena la ciència de la creu. Per a ella, Déu és la veritat, i qui cerca la veritat, cerca Déu. La seva experiència i els seus escrits ens ajuden en el camí de la recerca de la veritat i del bé als creients i als no creients. Impressionada pel testimoniatge de santa Teresa de Jesús -quan llegí la vida de la santa -, decidí entrar en el Carmel de Colònia. Per la seva condició de jueva, encara que fou trasllada a Holanda, fou perseguida pel règim nazi i acabà la seva vida terrenal a les càmeres de gas del camp d'extermini d'Auschwitz.
Edith Stein, o la germana Teresa Beneta de la Creu -que és el seu nom de carmelita- em sembla que ens dóna un dels més grans testimonis del que és la fe com a recerca en el segle XX. Com a recerca i com a trobada. Cercà valerosament la veritat i en aquest camí trobà Déu, trobà Jesucrist.
En aquesta recerca de la veritat arribà a la conclusió que ser totalment de Déu, donar-se completament a Ell, és la vocació de tot ésser humà i, més encara, de tot cristià. Aquesta santa filòsofa descobreix que en la mesura que l'home i la dona s'esforcen per descobrir en plenitud el sentit d'allò que s'amaga en el seu interior, descobreixen també la seva realitat més profunda: ser imatge i semblança de Déu, el seu creador.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa