Aquest diumenge quart de Pasqua també és conegut com del “Bon Pastor”, perquè es llegeix l’Evangeli de Jesús com a Bon Pastor que ha vingut al món, ha mort i ha ressuscitat “per tal que tots tinguin vida i la tinguin abundant”. La profunda sintonia d’aquesta jornada amb el temps de Pasqua hi apareix amb tota claredat.
A la seva exhortació apostòlica sobre la Paraula del Senyor, Benet XVI hi dedica un apartat a “l’anunci de la Paraula de Déu als que pateixen” (n. 106). Penso que és oportú recordar algun dels seus ensenyaments.
El gran misteri de la vida humana és el mal i el dolor, ja sigui físic, psíquic o espiritual. El realisme cristià ens invita a reconèixer la realitat d’aquests sofriments, fins i tot en la nostra societat que tant ha progressat en coneixements científics i tecnològics. I tothom ha d’afrontar, en un moment o en un altre, l’experiència del sofriment, el dolor, la malaltia i la mort.
“Mentre la paraula de l’home sembla emmudir davant el misteri del mal i del dolor, i la nostra societat sembla valorar l’existència només quan aquesta té un cert grau d’eficiència i benestar, la Paraula de Déu ens revela –diu el Papa- que també les circumstàncies adverses són misteriosament ‘abraçades’ per la tendresa de Déu”.
Si alguna cosa podem entreveure en l’intent d’explicar el problema del mal, és que aquest no és obra de Déu, qui veié que la creació sencera era bona i molt bona. El Sant Pare recorda que Déu ha creat l’home per a la felicitat i per a la vida, mentre que la malaltia i la mort han entrat en el món com a conseqüència del pecat. “Però el Pare de la vida és el metge de l’home de l’home per excel·lència i no deixa d’inclinar-se amorosament sobre la humanitat afligida. El cim de la proximitat de Déu al patiment de l’home el contemplem en el mateix Jesús, que és la Paraula encarnada. Patí amb nosaltres i morí, i amb la seva passió i la seva mort assumí i transformà fins al fons la nostra feblesa”.
Aquest és el missatge i el sentit amb que els cristians estem cridats primer a viure cadascú en la nostra vida l’experiència del dolor i de la malaltia. I amb aquest missatge cal que ens apropem també als qui passen per moments d’especial sofriment. No tenim cap altre missatge ni un altre sentit.
Desitjo acabar aquest comentari amb una paraula d’especial gratitud a tots els qui es fan portadors d’aquest missatge davant dels malalts de les nostres parròquies, ja siguin sacerdots o diaques, religiosos i religioses, o laics, homes i dones que col·laboren a dur la Paraula de Déu i l’Eucaristia als nostres malalts. A tots ells, gràcies. Perquè, com diu el Papa: “Segueixen prestant les seves mans, els seus ulls i el seu cor a Crist, veritable metge dels cossos i les ànimes”.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa