Avui celebrem la festa de Sant Jordi i el proper dijous la de la Mare de Déu de Montserrat. La coincidència d’ambdues festes en una mateixa setmana em sembla que és una invitació a reflexionar sobre aquests dos patrons de la nostra terra.
Sant Jordi té un culte molt antic. Els fets de la seva llegenda són molt bells i poètics i s'ha dit, amb raó, que són un reflex de l'esperit cavalleresc de l'edat mitjana. Em refereixo a la narració de sant Jordi que venç el drac i salva la donzella amenaçada. En aquesta bella llegenda i en l'esperit que s'hi reflecteix hi ha molt de cristià. El drac és la personificació del mal, contra el qual tots hem de lluitar, en nosaltres mateixos i en el món. Sant Jordi lluita i venç, amb gran esforç i sacrifici per part seva. Esforç i sacrifici a què no podem -i no devem- renunciar ni per por ni per comoditat. I tots, en la mesura de les nostres possibilitats, hem de ser servidors i col·laboradors fidels en ordre al bé, encara que de vegades no estigui de moda.
Tanmateix, és just preguntar-se quin és el nucli històric de sant Jordi. Disposem d'algunes dades històriques sobre les quals es pot fundar el culte i l'estesa devoció a aquest sant, tant a l'Orient com a l'Occident, on és patró de diversos països. Aquest nucli és l'existència d'un màrtir i d'un temple dedicat a ell en el qual se centrà el culte. Això certament ho sabem, de sant Jordi. Sabem que fou un valent testimoni de la fe en Crist i que donà la vida com a prova suprema de la seva fe i del seu amor a Crist. Per això sant Jordi ens recorda als cristians que hem ser testimonis valents de la nostra fe cristiana. Amb discreció. Amb obres més que amb paraules, però també amb la paraula valenta quan arribi l'ocasió.
L'altra patrona nostra és la Mare de Déu de Montserrat. Aquest any es commemora el 125è aniversari de la seva declaració com a patrona de Catalunya, una decisió presa l'any 1881 pel Papa Lleó XIII, a instància de l'abat de Montserrat Miquel Muntadas i de tots els bisbes de Catalunya. El qui fou bisbe de Barcelona durant aquells anys, Josep M. Urquinaona, es va fer portaveu decidit d'aquest desig del cristians de Catalunya i va tenir el goig de veure com el Sant Pare concedia la gràcia sol·licitada.
El Papa actual, Benet XVI, atesa la gran veneració que el poble cristià d'aquesta terra té a la Mare de Déu de Montserrat, ha concedit al santuari de Montserrat un any jubilar que començà el passat 3 de febrer -aniversari de la dedicació del santuari- i es perllongarà fins al 31 de desembre d'aquest any. La comunitat benedictina que té cura del santuari des d'un temps gairebé immemorial ha preparat un lema per a aquest jubileu, que és el que encapçala aquestes línies: "Mare de consol i d'esperança".
Esforcem-nos a fer realitat el desig del Sant Pare en el document en què atorga el jubileu: que els fidels que veneren en la santa muntanya la Mare de Déu es renovin espiritualment i conformin més intensament la pròpia vida al camí de l'Evangeli. Desitjo que aquest jubileu quedi inscrit com una pàgina viva i bella en els primers capítols de la història de la nostra jove diòcesi de Terrassa, que des de la major part de la seva geografia mira cada dia vers la muntanya de Montserrat, pensant en aquella que és per a tots els pelegrins que s'acosten al seu santuari "Mare de consol i d'esperança”. D’ambdues coses n'estem tots molt necessitats avui.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
Sant Jordi té un culte molt antic. Els fets de la seva llegenda són molt bells i poètics i s'ha dit, amb raó, que són un reflex de l'esperit cavalleresc de l'edat mitjana. Em refereixo a la narració de sant Jordi que venç el drac i salva la donzella amenaçada. En aquesta bella llegenda i en l'esperit que s'hi reflecteix hi ha molt de cristià. El drac és la personificació del mal, contra el qual tots hem de lluitar, en nosaltres mateixos i en el món. Sant Jordi lluita i venç, amb gran esforç i sacrifici per part seva. Esforç i sacrifici a què no podem -i no devem- renunciar ni per por ni per comoditat. I tots, en la mesura de les nostres possibilitats, hem de ser servidors i col·laboradors fidels en ordre al bé, encara que de vegades no estigui de moda.
Tanmateix, és just preguntar-se quin és el nucli històric de sant Jordi. Disposem d'algunes dades històriques sobre les quals es pot fundar el culte i l'estesa devoció a aquest sant, tant a l'Orient com a l'Occident, on és patró de diversos països. Aquest nucli és l'existència d'un màrtir i d'un temple dedicat a ell en el qual se centrà el culte. Això certament ho sabem, de sant Jordi. Sabem que fou un valent testimoni de la fe en Crist i que donà la vida com a prova suprema de la seva fe i del seu amor a Crist. Per això sant Jordi ens recorda als cristians que hem ser testimonis valents de la nostra fe cristiana. Amb discreció. Amb obres més que amb paraules, però també amb la paraula valenta quan arribi l'ocasió.
L'altra patrona nostra és la Mare de Déu de Montserrat. Aquest any es commemora el 125è aniversari de la seva declaració com a patrona de Catalunya, una decisió presa l'any 1881 pel Papa Lleó XIII, a instància de l'abat de Montserrat Miquel Muntadas i de tots els bisbes de Catalunya. El qui fou bisbe de Barcelona durant aquells anys, Josep M. Urquinaona, es va fer portaveu decidit d'aquest desig del cristians de Catalunya i va tenir el goig de veure com el Sant Pare concedia la gràcia sol·licitada.
El Papa actual, Benet XVI, atesa la gran veneració que el poble cristià d'aquesta terra té a la Mare de Déu de Montserrat, ha concedit al santuari de Montserrat un any jubilar que començà el passat 3 de febrer -aniversari de la dedicació del santuari- i es perllongarà fins al 31 de desembre d'aquest any. La comunitat benedictina que té cura del santuari des d'un temps gairebé immemorial ha preparat un lema per a aquest jubileu, que és el que encapçala aquestes línies: "Mare de consol i d'esperança".
Esforcem-nos a fer realitat el desig del Sant Pare en el document en què atorga el jubileu: que els fidels que veneren en la santa muntanya la Mare de Déu es renovin espiritualment i conformin més intensament la pròpia vida al camí de l'Evangeli. Desitjo que aquest jubileu quedi inscrit com una pàgina viva i bella en els primers capítols de la història de la nostra jove diòcesi de Terrassa, que des de la major part de la seva geografia mira cada dia vers la muntanya de Montserrat, pensant en aquella que és per a tots els pelegrins que s'acosten al seu santuari "Mare de consol i d'esperança”. D’ambdues coses n'estem tots molt necessitats avui.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa