El dia 1 de gener començàvem l’any tot recordant Maria com a Mare de Déu i el proper dimarts, festa de l’Epifania, som invitats a caminar vers Crist seguint l’exemple dels reis d’Orient que trobaren “el Nen i la seva Mare”.
La litúrgia del temps de Nadal ens apropa a Jesucrist i a la seva Mare, i ens invita a adorar al Senyor, com van fer aquells savis que arribaren a Jerusalem tot demanant pel “rei dels jueus que ha nascut”.
En aquest any dedicat especialment a Sant Pau, segons la proposta que va fer el Papa
Benet XVI a tota l’Església, és oportú recordar aquestes paraules de la carta als Gàlates: “Però, en arribar la plenitud dels temps, Déu envià el seu Fill, nascut de dona, nascut sota la llei, per a rescatar els als qui eren sota la llei i per a que rebéssim la filiació adoptiva” (Ga 4,4-5).
Sabem que les cartes de Sant Pau són considerades com els primers escrits del Nou Testament. És molt bella aquesta referència implícita de Sant Pau a la Mare de Jesús. “Aquell que ella va concebre –diu el Catecisme de l’Església Catòlica- com a home per obra de l’Esperit Sant i que va ser de debò el seu Fill segons la carn, no és altre que el Fill etern del Pare, la segona Persona de la santíssima Trinitat. L’Església confessa que Maria és verament Mare de Déu” (n. 495).
Es tracta del misteri més antic i fonamental referit a la persona i a la funció de Maria en la història de la salvació. El títol de Mare de Déu que proclamà, enmig de la joia del poble cristià, el Concili d’Efès (any 431) és, juntament amb el de Verge Santa, el més antic i constitueix el fonament de tota la resta de títols amb els que Maria ha estat venerada i segueix essent invocada de generació en generació.
Al títol de Mare de Déu va estretament unit el de Mare nostra. És per això que he volgut titular “Mare de Déu i Mare nostra” la carta pastoral que proposo a tota la diòcesi per a aquest curs pastoral, i que demano a totes les comunitats cristianes que vulguin llegir-la, meditar-la i invocar a nostra Senyora i nostra Mare.
Benet XVI, a l’encíclica Spe salvi, recorda les paraules de Jesús a la creu, recollides a l’Evangeli de Sant Joan (19,25-27): “Jesús, en veure la seva mare, i al costat el deixeble que tant estimava, digué a la seva Mare: Dona aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble: Aquí tens la teva mare. I des d’aquella hora el deixeble la rebé a casa seva”. I a la pregària final amb que el Papa tanca la seva encíclica, que és un repàs a tota la vida de Maria, s’adreça a ella tot dient-li. “Des de la creu rebéreu una nova missió. A partir de la creu us convertíreu en Mare d’una manera nova: mare de tots els qui volen creure en el vostre Fill Jesús i seguir-lo” (n.50).
En aquest inici del 2009, un any que es preveu difícil, demano a tots els meus diocesans que, a imitació de Joan, vulguin rebre a Maria a les seves llars, a les llars del seu esperit, de la seva devoció i de la seva pregària. Per a fer-ho, a més de “l’Ave Maria”, tan bíblica i tan fonamental, goso recomanar el res d’aquesta pregària, la més antiga que es coneix entre les adreçades a la nostra Mare i que recullo en la meva carta pastoral: “Sota el vostre mantell ens emparem, santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda”.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa