Fa uns dies, vaig fer una visita pastoral al barri de Bellavista, situat dins del municipi de les Franqueses. Un barri en transformació i creixement a causa d'una segona onada migratòria que, com en tants altres llocs del nostre país, arriba de més enllà de les nostres fronteres, un barri que traspua mestissatge i esperança. Un barri amb consciència de poble.
Vaig tenir una trobada amb les forces vives de la comunitat cristiana, amb infants, joves, adults i ancians. Moltes coses podria destacar d'aquesta trobada, però només em referiré a una. Abans de la reunió, una mare em saludà i no va poder reprimir les llàgrimes en explicar-me que, pocs mesos abans, un fill seu havia mort a causa d'una sobredosi. Després, a l'hora d'anar explicant les diverses activitats, ella fou l'encarregada de presentar el treball que està fent un grup de mares per ajudar els seus fills en la prevenció i la guarició de la droga, i es queixà de la manca d'atenció per part de les administracions en un tema tan greu per a la joventut. Fa temps, varen enviar un comunicat a diverses instàncies administratives i als mitjans de comunicació, que pel que sembla no va tenir cap ressò.
Jo voldria, des de la senzillesa i la pobresa d'aquesta carta setmanal, posar un petit gra de sorra en la conscienciació social i també dir una paraula d'ànim a aquestes mares lluitadores, que són unes autèntiques mares coratge.
Aquests dies s'ha estrenat precisament una pel·lícula titulada Heroína, que descriu la lluita d'una mare contra el narcotràfic gallec. Aquesta pel·lícula explica com una mare, unida a moltes altres mares que comparteixen el mateix problema, lluitar per la vida del seu fill, lluita perquè es faci justícia amb els narcotraficants, lluita per tal de conscienciar una societat que no pot obviar un problema tan greu com aquest, simplement mirant cap a una altra banda. Al mateix temps, lluita perquè els toxicòmans siguin tractats com a malalts i no com a delinqüents.
Les mares de Bellavista es queixen sobretot de la facilitat amb què es pot accedir a les drogues: "Els nostres fills i filles –diuen- les poden trobar al carrer, a la discoteca... Els són ofertes a les portes de les escoles i dels instituts. Comencem amb un porro o amb una pastilla, com una aventura o com un joc. Però, on acaben? Acaben atrapats per les màfies de la droga per poder-se pagar el consum en què han caigut. I finalment, després d'un llarg calvari, per a ells mateixos i per a les seves famílies, un calvari molt més freqüent del que es diu i del qual se sap ben poc, acaben morint per una sobredosi, víctimes de dosis adulterades, o moren en circumstàncies estranyes que ningú no s'explica."
El sofriment de molts pares i mares, i de moltes famílies, a causa de les drogues és com un continent ignorat, però que ens commou quan ens hi endinsem. Només de tant en tant alguna notícia en els mitjans de comunicació, o en les relacions humanes que tenim més properes, ens deixa entreveure el sofriment que s'amaga rere aquests fets concrets.
Les mares del barri de Bellavista es pregunten la causa d'aquesta situació i fan una crida a la col·laboració de tots; en primer lloc de la famílies, que són la primera i principal instància educadora. Col·laboració també de les administracions, de les escoles i els instituts, de totes les entitats que treballen en la formació dels infants i joves. Estic totalment d'acord amb aquestes mares de família a remarcar la importància de l'educació. Segurament fan falta uns plans nacionals contra la droga, més efectius policíacs i de control, etc. Però, sobretot, el que és més import a curt, mitjà i llarg termini és l'educació, és la formació de les persones. Aquesta és la principal riquesa de la societat, aquest és el seu futur. Hem de ser conscients de la importància de l'educació en tots els àmbits. Treballem seriosament en el camp de l'educació. De res no serviran les lamentacions futures, si ara no tenim el coratge necessari per afrontar aquests problemes.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa