Demà és la festa de la Mare de Déu del Carme. És una festa de la Mare de Déu molt popular entre nosaltres per diverses causes: per la devoció popular vinculada a aquesta advocació, difosa al llarg de la història per l'Orde Carmelità, perquè és el nom que porten moltes dones de la nostra terra i també perquè és la patrona dels homes i les dones vinculats al mar, tant en tasques de l'Armada com de la marina mercant i de la pesca. Per tot això, la Mare de Déu del Carme és invocada com a Estel del Mar. I els centres cristians oberts per servir sense cap discriminació tots els treballadors del mar porten aquest nom tan bell: Stella Maris, Estel del Mar.
En la tradició carmelitana aquest títol té l'origen en un fet que recull la Bíblia, en el Llibre primer dels Reis, capítol 18. Israel viu un temps de gran sequera com a càstig de Déu per les infidelitats del poble al Déu de l'Aliança. Elies, gran defensor de la fe monoteista d'Israel, del culte al Déu veritable davant el culte pagà als Baals, anuncia l'esperança, anuncia la fi de la sequera. El Llibre sagrat ho descriu bellament així: "Elies va pujar al cim del Carmel, es va prosternar a terra amb la cara entre els genolls, i digué al seu servent: 'Puja i mira en direcció al mar'. Ell va pujar, va mirar i digué: 'No es veu res'. Elies va insistir: 'Torna-hi'. I així fins a set vegades. A la setena, el servent va dir: 'Hi ha un núvol petit com el palmell de la mà que puja del mar' [...] El cel s'anà enfosquint amb núvols que el vent portava, i caigué un gran xàfec" (1Re, 18-41-46).
La tradició ha llegit aquest núvol com una imatge de Maria, la humil noia de Natzaret que ens porta la gràcia de la salvació perquè és la mare de Jesucrist, el Redemptor del món. Els meus lectors em permetreu una aplicació d'aquesta poètica tradició carmelitana al nostre món. També avui vivim uns temps de sequera espiritual en l'ambient. És cert que hi ha minories molts conscients religiosament i molt actives i fidels. També és cert que no es viu el mateix clima espiritual que el de la nostra Europa a tot el món. Però no hi ha dubte que, entre nosaltres, hi ha una forta sequera espiritual, una crisi de creença i de fe.
En aquest context, hi ha un nou títol de la Mare de Déu que a mi em resulta especialment suggestiu: "Sigui Maria l'Estel de l'evangelització sempre renovada". Així l'han invocat els darrers Papes, especialment Pau VI i Joan Pau II. Avui és una exigència sentida i proclamada la necessitat d'una nova o segona evangelització, però s'insisteix poc que s'ha de fer des d'una petició humil de la llum i de la gràcia de Déu per part dels cristians, des del testimoni de santedat, des de l'exemplaritat de vida que s'alimenta d'una fe confessant, viscuda amb obres i amb paraules, expressada i proclamada més aviat amb obres que no pas amb paraules, però sense excloure el testimoniatge explícit, quan aquest sigui possible i oportú.
Crec que, en aquesta tasca de la nova evangelització, hem de confiar sobretot en Santa Maria, la Mare de Déu. Ara, com en el passat, és l'hora de Maria, de la seva presència en el món, en l'Església, en els testimonis de l'Evangeli. Ella va viure i va anunciar l'Evangeli, perquè ella fou la criatura humana que va estar més a prop de Jesucrist.
Si se'm permet un record personal, diré que porto en l'ànima el record d'una pregària d'acció de gràcies que vaig resar a la catedral de Barcelona, el 15 de desembre de 2001, al final de la cerimònia de la meva ordenació episcopal. Entre altres referències, em va sortir del cor dir això: "Acció de gràcies a Maria, la humil serventa, la Mare del Salvador, la Mare de l'Església, signe d'esperança certa, consol per al poble peregrí. A Maria, estel de la nova evangelització, amb el meu afecte filial, gràcies, Mare!"
+Josep Àgnel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa