El temps d’Advent és temps d’esperança. Demà l’Església celebra la festa de la Immaculada Concepció. Santa Maria és signe d’esperança per a l’Església i per al món. Permeteu-me que ho glossi en aquestes línies per mitjà d’un gran testimoni que va viure al continent asiàtic, el cardenal Francesc Xavier Nguyen Van Thuan, arquebisbe de Saigon i, en els seus darrers anys, també cardenal de la Cúria romana.
El 15 d’agost de 1975, essent Arquebisbe de Saigon, sota el règim comunista de Vietnam, va ser fet presoner per causa de la seva fe i va romandre tretze anys a la presó; d’aquests, nou varen ser d’un aïllament total. Va morir el 16 de setembre de l’any 2002. Durant molt de temps celebrà clandestinament l’Eucaristia amb unes poques gotes de vi i el pa que sostenia a la seva ma; celebració feta a la presó, de la que ens va deixar un testimoni emocionant que recorda les actes martirials dels primers segles.
L’any 2000 el papa sant Joan Pau II va demanar-li que prediqués els exercicis espirituals als membres de la Cúria romana, i les meditacions es troben recollides en un llibre titulat Testimonis d’esperança. En el transcurs d’aquells dies de reflexió, va explicar un somni. En transcric alguns fragments que fan referència a la Verge Maria i a l’Església.
“Somio amb una Església que és Porta Santa, oberta, que acull tothom, plena de compassió i de comprensió per les penes i els sofriments de la humanitat, dedicada a consolar-la”.
“Somio amb una Església que és Paraula, que mostra el llibre de l’Evangeli als quatre punts cardinals de la terra, en un gest d’anunci, de submissió a la Paraula de Déu, com a promesa de l’Aliança eterna”.
“Somio amb una Església que és pa, Eucaristia, que es deixa menjar per tothom perquè el món tingui vida en abundància”.
El somni del prelat vietnamita seguia fent referència a una Església apassionada per la unitat i a una Església “que està en camí, poble de déu que, darrera del Papa –que porta la creu- entra en el temple de Déu i, pregant i cantant, va a l’encontre de Crist Ressuscitat, única esperança, a l’encontre de Maria i dels sants”.
I afegia: “Somio amb una Església que porta en el seu cor el foc de l’Esperit Sant, i on hi ha l’Esperit hi ha llibertat, diàleg sincer amb el món i especialment amb els joves i els marginats; hi ha discerniment dels signes del nostre temps...”
Acabava la narració amb una delicada invocació a la Mare de Déu, dient: “Maria Santíssima, vida, dolcesa i esperança nostra, pregueu per nosaltres!”
Crec que aquest ha de ser també el nostre somni i que hem de treballar per a convertir-lo en realitat. Que Santa Maria, Estrella Lluminosa, Estrella de l’Esperança, mantingui el ritme de la nostra espera i sigui llum en el nostre camí, guia en les nostres foscors i desànims, estrella que orienti el nostre peregrinar de fe, esperança i amor, fins que arribem al goig etern.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa