Hem iniciat un nou any civil i tots ens desitgem prosperitat i felicitat, però –especialment aquest any- som ben conscients de què no ens espera un any fàcil. Hem començat un any de temps de crisi, de crisi econòmica ben cert –amb les seves víctimes ben nombroses -, però també un any de crisi en altres àmbits, no tan quantificables com l’economia, però molt decisius per al bé de les persones i per al bé comú de la societat en la que vivim. Al·ludeixo –ho dic perquè no hi hagi cap ambigüitat – en especial a la crisi de valors, a la crisi d’ètica i de valors morals.
Aquesta crisi afecta a moltes persones. Famílies que es troben en situació de precarietat. Homes i dones, joves i adults que perden el lloc de treball, que no poden realitzar el seu projecte de vida, que no poden accedir a una dedicació professional en allò pel que s’havien preparat durant anys amb cura, que no poden ni remotament dur a terme els seus desigs. Tot això suposa un trencament dramàtic de les seves expectatives que poden abocar a una situació de buit, de desànim, de frustració personal. No obstant, en aquesta meditació no em voldria quedar de cap manera en els sentiments de frustració que qui més qui menys puguem tenir davant del nou any. El meu desig és comunicar esperança, que és el que m’escau com a servidor de Jesucrist i de l’Església.
En la seva carta encíclica sobre l’esperança, Benet XVI parla de les frustracions que sempre assetgen el nostra actuació, i com hem de lluitar perquè el món sigui més humà i més lluminós ja sigui en les petites coses de cada dia com en els grans esdeveniments. I en context de les possibles frustracions, el Sant Pare fa aquesta afirmació: “Només la gran esperança-certesa que, malgrat totes les frustracions, la meva vida personal i la història en el seu conjunt estan custodiades pel poder indestructible de l’Amor, gràcies al qual tenen per a ell sentit i importància; només una esperança així pot en aquest cas donar encara ànim per actuar i continuar” ( Spe salvi, 35).
Per modesta que sigui, la nostra actuació, si la veiem a la llum de la fe, ens fa “col·laboradors de Déu” i de la seva obra creadora i redemptora. Recordant l’exemple dels sants, el Sant Pare ens diu que “podem alliberar la nostra vida i el món de les intoxicacions i contaminacions que podrien destruir el present i el futur. Podem descobrir i tenir netes les fonts de la creació, i així, juntament amb la creació que ens precedeix com a do, fer el que és just, tenint en compte les seves exigències i la seva finalitat”. Això, remarca el Sant Pare, continua tenint sentit encara que ens assetgin les frustracions i el desànim, “encara que aparentment no tinguem èxit o ens vegem impotents davant la superioritat de forces hostils”. I són tantes, avui, les forces hostils als valors de l’Evangeli del Regne de Déu, proclamats per Jesús!
Com a cloenda d’aquestes reflexions, desitjo als qui em llegeixin o m’escoltin que, tant en els moments bons com en els dolents de l’any que tot just hem començat, els acompanyi « la gran esperança fundada en les promeses de Déu ». Aquesta esperança és l’estrella que guià els Reis d’Orient cap a Betlem. Aquesta desitjo que sigui la meva felicitació d’Any Nou per a tots.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa