No és fàcil viure la fe amb maduresa i profunditat. Mai no ho ha estat. I menys avui, i en especial entre nosaltres que ens trobem immersos en una societat cada vegada més secularitzada. Quan el camí de la fe es fa dur, Maria és model i guia per a viure amb profunditat el compromís, ja sigui en el dia a dia, en els petits detalls, com també en les grans ocasions, en els grans reptes que se’ns plantegen. També a ella li calgué recórrer el seu camí de fe, no pas exempt de dificultats.
El moment de l’Anunciació, relat que ens proposa la litúrgia de la missa d’aquest diumenge quart d’Advent. L’encarnació suposa una irrupció poderosa i impensable de Déu en la història de la vida de Maria. L’àngel li anuncia un missatge desconcertant: la proposta de convertir-se en mare del Messies.
Maria respon acceptant el pla de Déu. No posa dificultats. Simplement pregunta com pot conciliar-se la seva virginitat amb la vocació materna. Davant la resposta de l’àngel, qui indica l’omnipotència divina que obra per mitjà de l’Esperit Sant, Maria dóna el seu consentiment humil i generós. A la seva resposta no hi ha una altra seguretat que la seva confiança en la Paraula de Déu. Per això, en el recent sínode celebrat a Roma sobre la Sagrada Escriptura, alguns bisbes han parlat de la Verge Maria com el màxim testimoni d’escolta de la Paraula de Déu.
El futur d’aquella noia de Natzaret s’obre carregat de misteri i les vicissituds del demà no es poden ni preveure ni controlar, però ella respon amb una fe absoluta. La seva fe juga un paper decisiu en un moment únic i irrepetible en la història de la humanitat. En aquest moment Maria inicia un camí de fe i d’unió amb el seu Fill que mantindrà sempre fins a la fi. La seva cosina Elisabet, a la Visitació, la lloarà amb les paraules de la primera benaurança que trobem a l’Evangeli: “Feliç tu, que has cregut!” (Lc 1,45).
Per mitjà de Santa Maria, Déu no s’ha quedat a la llunyania, sinó que ha adquirit un rostre. El missatge del recent Sínode a tot el poble de Déu inclou aquestes boniques paraules: “La Paraula eterna i divina entra en l’espai i en el temps i assumeix un rostre i una identitat humana. Les paraules sense un rostre no són perfectes, perquè no comporten la trobada plena. Crist és “la Paraula que està amb Déu i és Déu”, ell és “imatge del Déu invisible, primogènit de tota la creació” (Col 1,15).
Però aquesta Paraula ve a nosaltres als braços d’una mare jove. Als braços de Maria. Maria és el camí de Déu vers la nostra realitat humana. Gràcies a ella es fa realitat allò que també assenyala el missatge del Sínode que he citat abans. El Fill de Déu “també és Jesús de Natzaret, qui camina pels carrers d’una província marginal de l’imperi romà, qui parla una llengua local, qui presenta els trets d’un poble, el jueu, i de la seva cultura. El Jesucrist real és, doncs, carn fràgil i mortal, és història i humanitat, però també és glòria, divinitat, misteri: Aquell qui ens ha revelat el Déu que ningú mai no ha vist (Jo 1,18)”.
Malgrat vivim en una societat com la nostra, invito tots aquells que puguin llegir aquestes reflexions, a viure el Nadal ja proper en un clima d’obertura i admiració per l’obra de Déu en Maria i en el seu Fill, i acollir aquest Jesús en un clima de gratitud, de silenci i de pregària. A tots us desitjo un Nadal autènticament cristià.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa