El passat dia 5 d'abril els principals diaris ens informaven amb titulars destacats que "L'Església perd els joves", o del seu "Allunyament de l'Església i de la religió. La gran majoria dels joves d'avui dia no es consideren catòlics". Aquests titulars feien referència a l'estudi "Jóvenes Españoles 2005", que analitza amb profunditat els diferents aspectes que configuren el perfil dels joves espanyols d'avui i que la Fundació Santa Maria presentà a Madrid.
Segons aquest estudi, un10% dels joves espanyols es declaren catòlics practicants, un 39% es declaren catòlics no gaire practicants, un 18% indiferents, un 28% agnòstics o ateus i un 2% creients d'altres religions. En una altra taula s'oferia la xifra d'un 55% de creients. Que més del 49% dels joves es declarin catòlics no em sembla una xifra menyspreable, donat el clima en què vivim, caracteritzat per un procés creixent de secularització, per diversos canvis socials i polítics amb una orientació marcadament laïcista i per la presentació negativa que es fa de l'Església catòlica i de la seva doctrina i de les seves decisions en molts mitjans de comunicació social.
Què hem de pensar davant d'aquestes xifres? La meva valoració personal no és gens catastrofista. Des del realisme, però també des de l'esperança, hem de valorar aquest estudi sociològic que ens diu el que hi ha, el que és, almenys de forma aproximada. Però no ens diu allò que ha de ser, allò que pot arribar a ser en aquest camp l'acció pastoral de l'Església.
No es tracta d'amagar la realitat, sinó de mirar de treballar amb serietat i profunditat amb vista al futur. Per la meva manera de ser i especialment per la missió que els meus germans bisbes m'han confiat de coordinar i impulsar l'acció de l'Església entre els joves, procuro sempre mirar-los amb simpatia i amb esperança. A tots els joves, perquè en tots trobo valors i un gran potencial per desenvolupar.
Sempre recordo als adults que no hem de queixar-nos ni dels infants ni dels joves, que els hem d'ajudar a créixer i a desenvolupar totes les possibilitats que porten dins. Queixar-se dels joves no és cap originalitat. He llegit que en una tauleta trobada a Ur (Caldea), de 2.000 anys abans de Crist, es llegeix això: "La nostra societat està perduda si permet que continuïn les accions inaudites de les joves generacions". Ja veiem que aquella expressió: “amb aquesta joventut no sé on anirem a parar” és una queixa molt més antiga del què pensem.
Jo prefereixo preguntar-me: què diria avui Jesús als joves? Els evangelis ens expliquen diverses trobades de Jesús amb persones molt diferents. Que jo recordi, només en una ocasió es fa al·lusió a la joventut de l'interlocutor del Mestre. "Un jove anà a trobar Jesús i va preguntar-li: Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna? Jesús li digué: Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments. Ell li preguntà: Quins? Jesús li respongué: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare i estima els altres com a tu mateix. El jove li va dir: Tot això ja ho he complert. Què em falta encara? Jesús li respongué: Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns" (Mt 19,16-22).
Partint d'aquest diàleg, m'agradaria proposar en les properes cartes algunes reflexions als joves d'avui, que podríem situar en tres grups: els no creients, els indiferents o allunyats i els creients practicants.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
Segons aquest estudi, un10% dels joves espanyols es declaren catòlics practicants, un 39% es declaren catòlics no gaire practicants, un 18% indiferents, un 28% agnòstics o ateus i un 2% creients d'altres religions. En una altra taula s'oferia la xifra d'un 55% de creients. Que més del 49% dels joves es declarin catòlics no em sembla una xifra menyspreable, donat el clima en què vivim, caracteritzat per un procés creixent de secularització, per diversos canvis socials i polítics amb una orientació marcadament laïcista i per la presentació negativa que es fa de l'Església catòlica i de la seva doctrina i de les seves decisions en molts mitjans de comunicació social.
Què hem de pensar davant d'aquestes xifres? La meva valoració personal no és gens catastrofista. Des del realisme, però també des de l'esperança, hem de valorar aquest estudi sociològic que ens diu el que hi ha, el que és, almenys de forma aproximada. Però no ens diu allò que ha de ser, allò que pot arribar a ser en aquest camp l'acció pastoral de l'Església.
No es tracta d'amagar la realitat, sinó de mirar de treballar amb serietat i profunditat amb vista al futur. Per la meva manera de ser i especialment per la missió que els meus germans bisbes m'han confiat de coordinar i impulsar l'acció de l'Església entre els joves, procuro sempre mirar-los amb simpatia i amb esperança. A tots els joves, perquè en tots trobo valors i un gran potencial per desenvolupar.
Sempre recordo als adults que no hem de queixar-nos ni dels infants ni dels joves, que els hem d'ajudar a créixer i a desenvolupar totes les possibilitats que porten dins. Queixar-se dels joves no és cap originalitat. He llegit que en una tauleta trobada a Ur (Caldea), de 2.000 anys abans de Crist, es llegeix això: "La nostra societat està perduda si permet que continuïn les accions inaudites de les joves generacions". Ja veiem que aquella expressió: “amb aquesta joventut no sé on anirem a parar” és una queixa molt més antiga del què pensem.
Jo prefereixo preguntar-me: què diria avui Jesús als joves? Els evangelis ens expliquen diverses trobades de Jesús amb persones molt diferents. Que jo recordi, només en una ocasió es fa al·lusió a la joventut de l'interlocutor del Mestre. "Un jove anà a trobar Jesús i va preguntar-li: Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna? Jesús li digué: Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments. Ell li preguntà: Quins? Jesús li respongué: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare i estima els altres com a tu mateix. El jove li va dir: Tot això ja ho he complert. Què em falta encara? Jesús li respongué: Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns" (Mt 19,16-22).
Partint d'aquest diàleg, m'agradaria proposar en les properes cartes algunes reflexions als joves d'avui, que podríem situar en tres grups: els no creients, els indiferents o allunyats i els creients practicants.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa