Crec que Benet XVI no oblidarà el viatge que realitzà a Portugal, i en especial al santuari de Fàtima, de l’11 al 14 del proppassat mes de maig. Durant aquesta visita apostòlica, la primera que realitzava com a Papa a Portugal, ha brillat amb llum pròpia l’esplèndid magisteri d’un Pontífex teòleg prestigiós, però que es rendeix amb humilitat sincera davant la fe, l’esperança i l’amor d’uns pastorets.
Qui s’apropi amb lectura atenta a les paraules del Papa a Fàtima hi descobrirà, sens dubte, el més genuí Benet XVI. Descobrirà el teòleg, però sobretot el pastor. I més íntimament, podrà descobrir el creient, el Papa profundament devot de la Santíssima Verge.
Ja a l’avió que el duia a Lisboa, tot responent les preguntes dels periodistes, a més d’unes profundes paraules sobre la necessària purificació de l’Església –que ja vaig comentar en un altre d’aquests escrits- va proposar unes reflexions que resumien en certa manera els ensenyaments del seu viatge. “En una paraula –els digué- ens cal tornar a aprendre aquestes coses essencials: la conversió, l’oració, la penitència i les virtuts teologals”.
I afegí unes paraules que mereixen ésser destacades perquè ens diuen –davant les afirmacions que el seu pensament és pessimista- que sempre és possible l’esperança, perquè el Déu que és Amor (la seva primera carta encíclica) és qui té la darrera paraula de la Història; i a més va afegir una afirmació molt bonica de la Mare de Déu, que és “el signe maternal de la bondat de Déu”.
Escoltem-ho amb les seves mateixes paraules: “D’aquesta manera som realistes en reconèixer que el mal sempre ataca, des de l’interior i de l’exterior (de l’Església), però també en reconèixer que les forces del bé són presents i que, al cap de vall, el Senyor és més fort que el mal, i que la Verge és per a nosaltres la garantia visible i maternal de la bondat de Déu, que és sempre la darrera paraula de la Història”.
Hi ha un vincle especial de Fàtima amb Benet XVI, com hi era també amb Joan Pau II que visità el santuari tres vegades i que veié en Maria la “ma invisible” que desvià el projectil que li podia haver causat la mort en l’atemptat del 13 de maig del 1982 a la plaça de Sant Pere. El cardenal Ratzinger fou l’autor del “Comentari teològic del tercer secret” que pronuncià en el lloc de les aparicions, i en el que afirmà que “el poder de la fe i de la pregària són armes poderoses, que poden influir en la Història, coses amagades i decisives que són en realitat la força renovadora del món”. És, per això, un coneixedor del missatge de Maria en aquell lloc en el que, ara fa 93 anys, “el cel s’obrí precisament a Portugal, com una finestra d’esperança, que Déu obre quan l’home li tanca la porta”.
L’eix central dels ensenyaments del Papa fou l’esperança, tema de la seva segona encíclica. En arribar a l’aeroport de Lisboa s’autodefiní en dir: “Vinc com a pelegrí de Nostra Senyora de Fàtima, investit per l’Altíssim amb la missió de confirmar els meus germans que pelegrinen en el seu camí vers el cel”. I aquí, el teòleg, sublimat per l’ànima del pastor de la fe del poble de Déu, oferí una síntesi de la seva missió de Fàtima: “La Verge Maria baixà del cel per recordar-nos veritats de l’Evangeli que són una font d’esperança per a una Humanitat freda d’amor i sense esperança de salvació”.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa