Aquest cap de setmana, a Catalunya, està profundament impregnat de l’espiritualitat de la Mare de Déu de Montserrat. Totes els bisbats catalans tenen en el Santuari de Montserrat la seva llar espiritual perquè, a instàncies de Mons. Josep M. Urquinaona, andalús de naixença i bisbe de Barcelona, la “Moreneta” fou declarada patrona de les diòcesis catalanes.
En el seu llit de mort, el bon bisbe Urquinaona, que unia una tendra devoció a Maria amb un sentit profund de justícia social envers els obrers i els pobres, deia que esperava que la Mare de Déu li obrís les portes del cel perquè ell havia treballat perquè fos declarada patrona de Catalunya l’any 1881, sota el pontificat de Lleó XIII.
En aquest Any de la Fe, crec que tenim el deure d’encomanar a la nostra patrona la fe del nostre poble. És un fet que des de totes les diòcesis catalanes es mira cap a Montserrat com una llar espiritual. ¡Quants malalts –en el curs de les visites pastorals- em diuen que la visió de la nostra santa muntanya els és un consol en el seu dolor!
Aquest vincle profund entre la nostra patrona i la fe el veig molt ben expressat en la famosa Visita Espiritual, escrita pel qui fou bisbe de Vic i patriarca espiritual de Catalunya, Josep Torras i Bages. La fe, com a font de virtuts cíviques, es troba al centre d’aquesta pregària, més que centenària i que ocupa un lloc privilegiat en la pietat dels catòlics de la nostra terra.
La Verge de Montserrat és qualificada amb una alta teologia com a tron puríssim on reposà l’eterna Saviesa –és a dir, Jesucrist- quan vingué al món per a ensenyar el camí de salvació; el bisbe li demana que aconsegueixi “per als vostres catalans aquella fe que enfonsa les muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la vida”.
El famós bisbe de Vic li formula a Nostra Senyora una petició que no podem dubtar de la seva actualitat: a ella que ens portà el bàlsam d’incorrupció, Jesucrist, Fill de Déu, li demana nogensmenys “La honestedat dels costums públics”. Li demana també que sigui desterrat del poble català “l’esperit de maledicció i de blasfèmia”; i també que “tregui de Catalunya l’esperit de discòrdia i uneixi tots els seus fill amb cor de germans”. Heus aquí una altra petició del savi bisbe, pensant en la seva comunitat humana: “Feu, Senyora de Montserrat, que mai no es desfaci aquest poble català que vós espiritualment engendràreu”.
Des del que qualifica com a “castell de Nostra Senyora”, Torras i Bages acaba la seva pregària demanant a la Mare de Déu que “defensi d’enemics espirituals i temporals tota la terra catalana que te encomanada”. I finalment, atès que la santa muntanya està voltada d’oliveres, signe de pau, li demana “per a tots els pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua”.
Crec que al bisbe vigatà li haurien agradat des dels títols que els darrers Pontífexs han donat a la Verge Maria: el títol de “Mare de l’Església” (Pau VI) i “Estel de la Nova Evangelització” (Beat Joan Pau II). La famosa Visita Espiritual i aquests títols són tresors de la pietat mariana del nostre poble.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa