Cada any, del 18 al 25 de gener, les Esglésies i confessions cristianes celebrem la Setmana de Pregària per a la Unitat dels Cristians, una iniciativa que ve de lluny, ja que enguany celebra el seu primer centenari. El lema escollit per aquest any són aquestes paraules de la Sagrada Escriptura: “Pregueu contínuament” (1Te 5,17). Potser algú pot preguntar-se: donat que el camí de l’ecumenisme o la meta de la unitat i la plena comunió sembla que és un camí molt llarg, té sentit la nostra pregària per la unitat?
Voldria respondre amb unes paraules de Benet XVI en la seva recent carta encíclica Spe salvi quan parla dels llocs d’aprenentatge i de l’exercici de l’esperança. Diu textualment: “Un lloc primer i essencial d’aprenentatge de l’esperança és la pregària” (n. 32). Per tant, hem d’acollir i practicar, especialment durant els dies de l’octavari per la unitat, la pregària confiada. El restabliment d’unes noves relacions entre tots els cristians i fins i tot entre les diverses religions ja és un fet. I això ja és un do de Déu i una realitat molt positiva per a les Esglésies, les religions i el món. Perquè la pau entre les religions és un factor important per a la pau. Ens cal, doncs, pregar confiadament i treballar perquè entre tots puguem avançar en aquest camí.
Tots els cristians hem d’estar disposats a acollir les recomanacions que ens fa sant Pau en el text del qual ha estat escollit el lema d’enguany. Crec que és bo situar el lema en el seu context, dins de la carta als cristians de Tessalònica, en la qual el gran apòstol dels gentils diu: “Us ho demanem, germans… Viviu en pau entre vosaltres. Us hi encoratgem, germans: amonesteu els desvagats, animeu els temorencs, feu-vos càrrec dels febles, tingueu paciència amb tots. Mireu que ningú no torni a un altre mal per mal, sinó procureu de fer el bé als germans i a tothom. Viviu sempre contents, pregueu contínuament, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist” (1Te 5,12-18).
També em sembla oportú recordar que hi ha uns fets que ens han d’animar a donar gràcies a Déu i a posar les nostres actuacions al servei de la unitat entre els cristians. La darrera reunió de tots els cardenals amb el Sant Pare, el passat 23 de novembre, estigué sobretot centrada en l’ecumenisme, amb una ponència del cardenal Walter Kasper, president del Pontifici Consell per a la Promoció de la Unitat dels Cristians. El cardenal indicà tres àmbits principals en l’ecumenisme: les relacions amb les antigues esglésies d’Orient o Esglésies ortodoxes, les relacions amb les comunitats eclesials nascudes de la Reforma del segle XVI i les relacions amb els moviments carismàtics i pentecostals.
“L’ecumenisme –va dir el cardenal- no és una elecció opcional sinó una obligació sagrada. El resultat més significatiu dels darrers decennis no són els diversos documents sinó la retrobada fraternitat, el fet que ens hàgim redescobert com a germans i germanes en Crist, que hàgim començat a apreciar-nos els uns als altres i hàgim començat junts el camí vers la plena unitat.”
“En el futur –va concloure el cardenal Kasper- el diàleg teològic tindrà un paper essencial, però només serà fecund si és sostingut per un ecumenisme de l’oració, de la conversió del cor i de la santificació personal. L’ecumenisme espiritual és l’ànima del moviment ecumènic.” Aquestes paraules em semblen ben oportunes quan ens disposem a celebrar el primer centenari de la Setmana de Pregària per a la Unitat dels Cristians.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa