Som a les portes del Nadal. Quan em poso a escriure aquesta carta setmanal als meus diocesans han vingut a la meva memòria unes paraules del Papa en la seva recent visita apostòlica a Santiago i a Barcelona. A ambdues ciutats parlà del missatge cristià amb unes reflexions que crec s’harmonitzen molt bé amb les festes nadalenques. Un altre dia, si Déu vol, em referiré al que va dir a la basílica de la Sagrada Família. Avui vull recordar quelcom que va dir a la missa de la plaça de l’Obradoiro de Santiago, a la que qualificà, amb tota raó, “d’esplèndida plaça plena d’art, cultura i significat espiritual”.
Nadal és la proximitat de Déu, que en Crist ha assumit per sempre la nostra condició humana. “Déu és home per sempre”, va escriure un poeta. I això és l’Evangeli, la Bona Nova de tot l’any i en especial del Nadal, perquè és quan celebrem el seu naixement entre els homes, fent-lo l’Emmanuel, és a dir, “el Déu amb nosaltres”. La litúrgia de la festa nadalenca ho proclamarà en un to encara més familiar: “Puer natus est nobis”; “Ens ha nascut un Nen”. La família humana té un Nen, una promesa, que ha nascut “per a nosaltres”, tal com matisa molt encertadament la llengua llatina amb el terme “nobis”, per a nosaltres.
Per contrast, he recordat aquestes paraules del Papa a la plaça de l’Obradoiro: “És una tragèdia que a Europa, sobretot en el segle XIX, s’afirmés i es divulgués la convicció que Déu és l’antagonista de l’home i l’enemic de la seva llibertat. Amb això es volia enfosquir la veritable fe bíblica en Déu, que envià al món el seu Fill Jesucrist a fi que ningú no mori, sinó que tots tinguin vida eterna” (cf. Ju 3,16).
I el Papa cità un text bíblic que afirma rotund, davant d’un paganisme pel qual Déu és envejós o despectiu de l’home: “Com podia crear Déu totes les coses si no les hagués estimat? Ell que en la seva plenitud infinita no necessita res” (cf. Sav 11,24-26). Es preguntava Benet XVI: “Com Déu s’hagués revelat als homes si no volgués vetllar per ells? Com l’home mortal es pot fonamentar a sí mateix i com l’home pecador es pot reconciliar a sí mateix?”.
Davant d’aquestes preguntes el Papa demanava obrir les intel·ligències, les voluntats i els cors a “aquest Déu i a aquest home que s’han manifestat concretament en Crist. Per això demanava –en sintonia amb el que és el gran objectiu del seu pontificat -: “Europa ha d’obrir-se a Déu, sortir al seu encontre sense por, treballar amb la seva gràcia per aquella dignitat de l’home que havien conegut les millors tradicions”.
Joan Pau II, des de Santiago, invità a Europa a descobrir les seves arrels cristianes. Benet XVI, també des de Santiago, ha invitat el nostre continent a descobrir al Déu que és l’amic dels homes, l’amic de la vida, com digué també en la seva homilia de Barcelona.
Per Nadal es manifesta la glòria de Déu. Però per Nadal es manifesta també la glòria de l’home i de la dona. Per això, em sembla que tots les vàrem sentir en el marc de l’Obradoiro, aquell matí del proppassat 6 de novembre, recordarem aquestes paraules de Benet XVI: “Deixeu-me que proclami des d’aquí la glòria de l’home (...) Això és el que l’Església desitja aportar a Europa: vetllar per Déu i vetllar per l’home, des de la comprensió que d’ambdós se’ns ofereix en Jesucrist”.
En l’esperit d’aquestes paraules, desitjo un sant i serè Nadal a tots aquells i aquelles als qui les meves paraules puguin arribar.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa