Celebrem el Nadal, el naixement de Jesucrist, que es fa home, que entra voluntàriament en la història humana per compartir la nostra vida.
Jesucrist és la Paraula, la crida de Déu a la humanitat, l'oferiment de la plenitud de la vida. L'obra de Jesús consistirà a capacitar l'home perquè pugui realitzar el projecte que Déu té sobre ell.
Jesucrist és la vida. La VIDA amb majúscules que vivificarà la nostra petita existència. La vida que brilla i que il•lumina el món amb la seva llum.
Un any més contemplem el naixement del nen-Déu, que és motiu d'alegria i d'esperança. El Fill etern de Déu es fa home per compartir la nostra vida. Per això el més important és que entrem en el misteri del Nadal. Contemplarem Jesucrist i ens fixarem en les virtuts que practica sent precisament Fill de Déu. La pobresa de Betlem, la humiliació de l'Encarnació i d'aquest naixement tan míser, l'ocultament... són actituds de Crist Fill de Déu.
La substància profunda del Nadal és l'Encarnació que se'ns manifesta. És el misteri de Déu fet home que neix. I neix per salvar-nos del pecat, per alliberar-nos de tots els mals.
Però no solament ens salva del pecat. El Nadal és la festa de l'esperança, perquè és la festa de Déu que es fa home per elevar els homes a categoria de fills adoptius de Déu, d'homes nous que viuen una vida nova.
Nadal és la festa de l'amor de Déu. Un amor tan gran i tan profund, un amor tan etern i tan infinit, que s'escapa a les nostres valoracions, però que podem intuir en la tendresa d'un nen que neix i que és el Fill etern de Déu entrant en el temps. L'omnipotent, que es fa feblesa; l'infinit que assumeix una naturalesa humana.
Nadal és la festa de la reconciliació. És la festa d'estendre els ponts de la unitat, de reparar els llaços trencats, d'oblidar la rancúnia i l'odi. Seria una profanació cantar nadales davant del portal mentre s'allotja al cor la rancúnia, l'odi, la divisió. Nadal és la festa de l'amor i de la unitat.
Nadal és també la festa del compartir. Amb qualsevol germà necessitat que ens trobem en el camí. Els pastors van rebre l'anunci de l'àngel: "Avui us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor." I ells, gent ruda i senzilla, es posen en camí cap a la cova. No tenen instrucció bíblica per comprendre el compliment de les profecies, però tenen disponibilitat de cor per posar-se en camí, sintonitzen amb el Misteri i són dòcils a la indicació celestial.
Cal que nosaltres, aquí i ara, tinguem capacitat de sorpresa, d'admiració, per superar la rutina del que repetim mecànicament cada any, de manera que ens apropem al Nen-Déu i li oferim la nostra vida, la nostra vida sencera. D'aquesta manera podrem rebre la seva salvació i la seva pau omplirà els nostres cors. "Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor". Nadal és viure, compartir, irradiar la pau de Déu.
Nadal és una cosa tan gran, tan profunda, tan inefable, que només em queda demanar a Déu que ens concedeixi de viure-la amb la intensitat necessària. Sant Nadal a tothom.
+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa
Jesucrist és la Paraula, la crida de Déu a la humanitat, l'oferiment de la plenitud de la vida. L'obra de Jesús consistirà a capacitar l'home perquè pugui realitzar el projecte que Déu té sobre ell.
Jesucrist és la vida. La VIDA amb majúscules que vivificarà la nostra petita existència. La vida que brilla i que il•lumina el món amb la seva llum.
Un any més contemplem el naixement del nen-Déu, que és motiu d'alegria i d'esperança. El Fill etern de Déu es fa home per compartir la nostra vida. Per això el més important és que entrem en el misteri del Nadal. Contemplarem Jesucrist i ens fixarem en les virtuts que practica sent precisament Fill de Déu. La pobresa de Betlem, la humiliació de l'Encarnació i d'aquest naixement tan míser, l'ocultament... són actituds de Crist Fill de Déu.
La substància profunda del Nadal és l'Encarnació que se'ns manifesta. És el misteri de Déu fet home que neix. I neix per salvar-nos del pecat, per alliberar-nos de tots els mals.
Però no solament ens salva del pecat. El Nadal és la festa de l'esperança, perquè és la festa de Déu que es fa home per elevar els homes a categoria de fills adoptius de Déu, d'homes nous que viuen una vida nova.
Nadal és la festa de l'amor de Déu. Un amor tan gran i tan profund, un amor tan etern i tan infinit, que s'escapa a les nostres valoracions, però que podem intuir en la tendresa d'un nen que neix i que és el Fill etern de Déu entrant en el temps. L'omnipotent, que es fa feblesa; l'infinit que assumeix una naturalesa humana.
Nadal és la festa de la reconciliació. És la festa d'estendre els ponts de la unitat, de reparar els llaços trencats, d'oblidar la rancúnia i l'odi. Seria una profanació cantar nadales davant del portal mentre s'allotja al cor la rancúnia, l'odi, la divisió. Nadal és la festa de l'amor i de la unitat.
Nadal és també la festa del compartir. Amb qualsevol germà necessitat que ens trobem en el camí. Els pastors van rebre l'anunci de l'àngel: "Avui us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor." I ells, gent ruda i senzilla, es posen en camí cap a la cova. No tenen instrucció bíblica per comprendre el compliment de les profecies, però tenen disponibilitat de cor per posar-se en camí, sintonitzen amb el Misteri i són dòcils a la indicació celestial.
Cal que nosaltres, aquí i ara, tinguem capacitat de sorpresa, d'admiració, per superar la rutina del que repetim mecànicament cada any, de manera que ens apropem al Nen-Déu i li oferim la nostra vida, la nostra vida sencera. D'aquesta manera podrem rebre la seva salvació i la seva pau omplirà els nostres cors. "Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor". Nadal és viure, compartir, irradiar la pau de Déu.
Nadal és una cosa tan gran, tan profunda, tan inefable, que només em queda demanar a Déu que ens concedeixi de viure-la amb la intensitat necessària. Sant Nadal a tothom.
+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa