Aquest diumenge dins l'octava de Nadal, que és la festa de la Sagrada Família, l'Església celebra la Jornada per la Família i la Vida. El tema de la família és vinculant per a l'Església. Ens ho va dir molt clarament Benet XVI en la seva visita a València el passat mes de juliol per presidir els actes de la V Trobada Mundial de les Famílies.
Tot just arribat a l'aeroport de Manises, el Papa va dir: "El meu desig és proclamar el paper central, per a l'Església i la societat, que té la família fundada sobre el matrimoni. Aquesta és una institució insubstituïble segons els plans de Déu, el valor fonamental de la qual l'Església no pot deixar d'anunciar i promoure, a fi que sigui viscut sempre amb sentit de responsabilitat i alegria".
Què hem de fer, com a Església, davant les dificultats que avui se li plantegen a aquesta institució? El Papa donà una resposta en el missatge que ens adreçà als bisbes: "Continuar en una incessant i incisiva pastoral familiar en les vostres diòcesis, que faci entrar en cada llar el missatge evangèlic, que enforteixi i doni dimensions a l'amor, ajudant així a superar les dificultats que troba en el camí".
Què suposa aquesta pastoral familiar "incessant i incisiva"? Suposa revitalitzar la fe i la vida cristiana des del seu centre mateix. El consell que el Sant Pare ens donà als bisbes se situava en aquest nivell fonamental: "Continueu proclamant sense desànim que prescindir de Déu, actuar com si Déu no existís o relegar la fe a l'àmbit merament privat soscava la veritat de l'home i hipoteca el futur de la cultura i de la societat. Al contrari, dirigir la mirada al Déu vivent, garant de la nostra llibertat i de la veritat, és una premissa per arribar a una humanitat nova. El món necessita avui de manera particular que s'anunciï i es doni testimoniatge del Déu que és amor i, per tant, l'única llum que, en el fons, il•lumina la foscor del món i ens dóna la força per viure i estimar".
La nostra actuació amb vista a la família té uns aspectes operatius i pràctics que són cada dia més urgents. N’assenyalo alguns, a títol d'exemple.
La preparació per al matrimoni. Cal preparar equips de matrimonis que, en col•laboració amb sacerdots i diaques, tinguin cura de l'acolliment dels promesos que s'acosten a l'Església per contreure matrimoni. Els cursets prematrimonials són una realitat positiva i em consta que és valorada pels mateixos joves. Hem de seguir en aquesta línia i millorar la nostra oferta, donant resposta, amb una actitud de diàleg, als interrogants i les preocupacions de les parelles joves, presentant amb tota la seva profunditat i bellesa el sagrament del matrimoni.
Una altra realitat que hem de potenciar i intensificar és la dels centres d'acolliment de matrimonis en crisi i les obres d'atenció a les mares que estan en perill de provocar un avortament. Hi ha institucions d'Església que fan en aquest sentit una tasca callada però molt valuosa. Moltes crisis que acaben en una ruptura familiar s’haurien pogut superar positivament si haguessin trobat un ajut adequat.
Finalment, hem de potenciar també les anomenades escoles de pares, que són grups en els quals, amb l'ajut d'experts en educació, els pares i les mares poden plantejar les seves dificultats i inquietuds, en diàleg amb persones i matrimonis que els ajuden amb el seu saber i la seva experiència.
No és hora de lamentar-nos sinó d'actuar. El meu reconeixement i la meva paraula d'ànim, en aquesta jornada, a tots aquells homes i dones que, entre nosaltres, treballen al servei de la família i de la vida. I una crida a continuar i, si cal, a millorar allò que ja es fa.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa