Aquest primer diumenge d’octubre és un dia singular per a tota l’Església. En el dia dedicat a la Resurrecció del Senyor, el Papa obre a Roma els treballs de l’Assemblea del Sínode dels Bisbes reunit per a reflexionar sobre la manera com l’Església ha de proposar l’Evangeli als homes i dones d’avui; sobre l’evangelització missionera que vol obrir a tothom “la porta de la fe”. El proper dijous es commemoraran els cinquanta anys de l’obertura del Concili Ecumènic Vaticà II pel Beat Joan XXIII. I aquest mateix dia comença l’Any de la Fe , promulgat per Benet XVI per a tota l’Església.
Un propòsit de l’Església uneix aquests diversos esdeveniments: evangelitzar. L’Església existeix per a evangelitzar, com va dir Pau VI. Aquesta és la seva missió i per això existeix per voluntat de Jesucrist mateix. Ell li donà el manament d’anar per tot el món per a proclamar la Bona Nova que no som fruit de l’atzar, sinó d’un Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant, un Déu que és Amor i ens ha manifestat el seu amor en enviar-nos el seu Fill, fet home i solidari amb la humanitat fins a la Mort i la Resurrecció.
En d’altres comunicacions us he parlat de la importància especial que dono a la carta apostòlica del Papa Benet XVI Porta fidei, la Porta de la fe. No dubto en proposar-la a tota la comunitat diocesana com a full de ruta segur, en comunió amb l’Església universal, per al curs pastoral que estem començant.
Permeteu que m’aturi un moment en el títol perquè em sembla que és una bona clau de lectura de la intenció de tot el text. Aquest títol és pres del llibre dels Fets dels Apòstols. Pau i Bernabé, “després d’haver evangelitzat la ciutat de Derba i d’haver-hi fet bastants deixebles” (Fets 14,21), tornen a Antioquia, el seu punt de partença. “Un cop arribats, i reunida l’església, contaren tot allò que Déu havia fet amb ells, i com havia obert als pagans la porta de la fe” (Fets 14,27).
Davant el fet que en moltes persones a Occident hom percep un cert cansament i desinterès per la fe cristiana, fins i tot ambientalment, ¿ens serà donat avui de compartir una mica l’alegria d’aquella petita església d’Antioquia? Aquesta és la qüestió. L’única qüestió. La veritable qüestió. I si els meus interlocutors em preguntessin: I vostè que respon com a bisbe de l’Església actual?
La resposta és certament arriscada. Mirat humanament podríem tenir la temptació de caure en el pessimisme i la resposta podria ser negativa. Però Pau i Bernabé ens conviden a donar una resposta en la fe i des de la fe. Ells reconeixen que “obrir la porta de la fe” a nous cristians “ho havia fet Déu per mitjà d’ells”. Aquesta és la resposta. En d’altres passatges del mateix llibre bíblic tenim textos que completen aqueta interpretació. Només l’Esperit Sant pot obrir els cors a la Bona Notícia de Jesucrist, com succeí en el cas d’aquella oient de Pau anomenada Lídia, una dóna comerciant, venedora de porpra, que es va fer batejar per Pau i li oferí hospitalitat (Fets 16,14ss).
Que la Verge Maria, anomenada l’Estrella de la nova evangelització, ens obtingui de poder viure l’alegria de veure que la “Porta de la fe” segueix oberta avui.
Demanem-li-ho sota les dues advocacions que celebrem aquesta setmana: la Mare de Déu del Rosari, avui, i la Mare de Déu del Pilar, divendres vinent.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa