Al llarg de la història l’ésser humà ha cercat la veritat, ha cercat el sentit de les coses i sobretot de la seva pròpia existència (cf. Fides et Ratio). L’exhortació “coneix-te a tu mateix”) és un bon reflex d’aquesta recerca i de la importància que a la Grècia clàssica es donava al coneixement d’un mateix. Les preguntes fonamentals sobre la pròpia identitat, sobre la procedència i el final de la vida, sobre el problema del mal i de la mort, sobre el més enllà, són presents en totes les cultures.
La filosofia neix quan l’ésser humà comença a preguntar-se el perquè i el per a què de les coses. La reflexió filosòfica ajuda l’ésser humà a avançar en el coneixement de la veritat perquè ajuda a formular la pregunta sobre el sentit de la vida i a trobar la resposta, i mostra que el desig de veritat pertany a la mateixa naturalesa de l’home. Però actualment, la pregunta per la veritat i la recerca de la veritat són una mica eclipsades.
Des d’aquí m’agradaria invitar els lectors que facin de tant en tant un temps de reflexió, de parada en el camí per a respondre els interrogants profunds de la vida. En les converses amb persones agnòstiques joves i no tant joves tinc el costum de fer una senzilla recomanació: cercar la veritat a través d’una veritat coherent, fer el bé a través d’una existència solidària.
Aquesta és la trajectòria que seguí Edith Stein, nascuda el 12 d’octubre de 1891 a Breslau en el si d’una família jueva. Tot i que la seva mare era una jueva piadosa, ella havia perdut la fe. Però si quelcom la caracteritzava era una recerca apassionada de la veritat. Des de molt aviat començà a preguntar-se pel sentit més profund de l’existència humana. Aquesta pregunta fou l’arrel i el fonament dels seus estudis filosòfics als que es dedicava amb intensitat. Fou deixebla d’Edmund Husserl. Les classes de Max Scheler foren un recolzament important en el seu llarg camí de conversió, però la influència decisiva la exerciren els testimonis de fe d’amics cristians i els escrits de Santa Teresa de Jesús. L’estiu del 1921 es converteix al catolicisme i l’1 de gener del 1922 fou batejada a la parròquia de Bergzabern del Palatinat.
Edith Stein entrà al convent de les Carmelites Descalces de Colònia el 14 d’octubre del 1933 i rebé, en la presa d’hàbit, el nom de “Teresa Benedicta de la Creu”. El 21 d’abril del 1938 feu els seus vots perpetus i el mateix any hagué d’emigrar al Carmel d’Echt, a Holanda, a causa de les intrigues antijueves del règim nacionalsocialista d’Hitler. Després de l’ocupació alemanya dels Països Baixos començà també a Holanda la persecució dels jueus i el primer diumenge d’agost la Gestapo empresonà Edith Stein i la seva germana Rosa. Ambdues foren deportades a Auschwitz on moriren assassinades a les càmares de gas el 9 d’agost del 1942.
Per Edith Stein, Déu és la veritat, i qui cerca la veritat, cerca Déu. Aquesta recerca de la veritat es converteix per a ella en una pregària. La seva inquietud per la veritat la duu a cercar i també a trobar. I en aquesta recerca i trobament va donant la seva vida. Quan ella analitza el seu itinerari de recerca de la veritat, arriba a la conclusió que Déu és la veritat i que qui cerca la veritat està cercant Déu, en sigui conscient o no. Si la persona que cerca la veritat el que cerca és la veritat pregona de la vida i de la realitat, i no una pura acumulació de dades, aquesta persona és molt propera a Déu, que és la Veritat.
Amics lectors, queden lluny els temps d’imposicions, siguin les que siguin. És temps de propostes, de diàleg, de recerca. Cerquem tots el sentit de les coses, el sentit de la vida, cerquem la veritat i el bé, i sobretot, cerquem sense por.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa