Ja ens trobem a la recta final de la Quaresma. Avui és el cinquè i últim diumenge. Diumenge vinent ja entrarem en la setmana gran de tot l’any cristià, la Setmana Santa, la setmana prèvia a la primera festa del calendari cristià: la Pasqua de nostre Senyor Jesucrist. L’evangeli de la resurrecció de Llàtzer –que es llegeix avui- és per nosaltres un estímul de la fe en Crist que ens diu: “Jo sóc la resurrecció i la vida” i és prefiguració de la resurrecció del Senyor.
Les dues darreres setmanes he fet referència en aquest escrit a reflexions del papa Francesc. Avui també ho faig. Seguint-lo a ell vull parlar-vos de la confessió, especialment oportuna en aquest darrer tram de la Quaresma , com a preparació espiritual per a la celebració de la Pasqua.
Realment el papa Francesc te un carisma comunicatiu especial. No ho descobreixo ara. Sap concentrar en una frase tot un tractat de teologia. Tots sabem que insisteix molt en la misericòrdia de Déu envers els seus fills i en l’actitud de misericòrdia que ha d’inspirar les actuacions pastorals de l’Església i dels seus servidors. El Papa ha dit aquesta frase molt bella: “Déu no es cansa mai de perdonar; som nosaltres els qui ens cansem de demanar-li perdó. ¡I no ens hem de cansar mai d’anar a demanar-li perdó!”
En l’audiència general en la que el Papa va tractar de la confessió, en un moment donat va deixar el text preparat per a l’audiència i va afegir improvisant. “¡Hem de valorar la confessió! És un do, però també és una guarició, és una protecció i també la seguretat que Déu ens ha perdonat. ¡I això és molt bonic!”
I va afegir: “Però, mosèn, em fa molta vergonya anar a dir els meus pecats” Davant aquesta dificultat eterna va dir en diàleg amb la persona reàcia al sagrament –i de reacis en som tots una mica o molt-: “Però, mira, les nostres mares, les nostres dones, deien que és millor tornar-se vermell una vegada que no pas tenir mil vegades un color groguenc, oi? Doncs bé, tu et tornes vermell una vegada, se’t perdonen els pecats i endavant!...”
“El perdó de Déu – va afegir el Papa- se’ns dóna en l’Església, se’ns transmet a través del ministeri d’un germà nostre, el sacerdot i ell és al mateix temps un home que, com nosaltres, te necessitat de la misericòrdia de Déu. Per això també els sacerdots s’han de confessar, fins i tot els bisbes. ¡Tots som pecadors!” I va cloure les seves paraules espontànies amb aquesta confidència molt personal sobre la seva vida de cristià: “¡Fins i tot el Papa es confessa cada quinze dies, perquè el papa és també un pecador! I el confessor sent el que jo li dic, m’aconsella i em perdona, perquè tots tenim necessitat d’aquest perdó.”
Aquests dies abans de Pasqua a les parròquies es facilita de manera especial la celebració del sagrament de la reconciliació o el perdó. No dubtem d’acudir-hi. Una bona confessió pot ser una bona resurrecció espiritual. I així complim amb la nostra mare l’Església que segueix recordant-nos la necessitat de confessar-se i de combregar almenys una vegada a l’any i precisament per Pasqua. En realitat l’Església demana ben poca cosa. Però no ens oblidem de complir-ho.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa