Des del passat 5 de setembre, desitjava fermament celebrar una eucaristia d'acció de gràcies a Déu per la beatificació del Dr. Pere Tarrés. Un model de vida certament actual i molt proper a nosaltres, molt de casa nostra. Nasqué a Manresa, estudià la carrera de medicina a Barcelona, fou prevere de la diòcesi de Barcelona, que aleshores també integrava el territori del nostre bisbat, i fou un gran impulsor de la Federació de Joves Cristians de Catalunya.
Voldria recordar també que un terrassenc, el Sr. Enric Torrente, que va conèixer Pere Tarrés al Seminari i quedà impressionat per la seva santedat, fou un dels principals impulsors, ara fa uns vint anys, de la seva beatificació.
Un dels testimonis del procés de beatificació va explicar que, en el Congrés General de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, l'any 1934, en l'acte realitzat al teatre Olímpia, el Dr. Albert Bonet i Marrugat, fundador i consiliari de la Federació, va afirmar obertament: "Potser es troba ja en els nostres rengles el jove que serà un sant i el venerarem als altars; serà el patró de la nostra joventut". I el testimoni que cito va afegir en la seva declaració: "Jo i molts vàrem pensar en el Dr. Tarrés".
És ben cert. Tarrés és sobretot el Sant de la Federació, encara que no és pas l'únic. També ho és ja -reconegut per l'Església- el jove lleidatà Francesc Castelló, i, entre molts altres, el jove del Masnou Joan Roig Diggle.
Com subratllava el Sant Pare a Loreto en la cerimònia de la beatificació: "Pere Tarrés i Claret, primer metge i després sacerdot, va dedicar-se a l'apostolat laïcal entre els joves d'Acció Catòlica de Barcelona, dels quals posteriorment va ser consiliari. En l'exercici de la professió mèdica va lliurar-se amb una especial sol•licitud als malalts més pobres, convençut que el malalt és símbol del Crist sofrent". Fou metge del cos i de l'ànima dels seus malalts. Va fer de la medicina un sacerdoci i del sacerdoci una medicina, com va dir d'ell el seu amic i metge, el Dr. Gerard Manresa.
Actualment, continua essent un referent per als metges, perquè estimava el malalt sobretot com a persona, ajudant-lo o bé a guarir-se de la malaltia, o bé a suportar el dolor. D'altra banda, és també model per als sacerdots d'avui en dia, com a exemple de cor indivís i per la seva entrega generosa al proïsme en totes i cada una de les tasques pastorals que li foren encomanades
Quan només tenia 45 anys, va acceptar la malaltia amb una fe profunda, amb una paciència que el portava a l'autèntic goig en el Senyor. Malgrat el sofriment repetia amb freqüència: "Que bo és el Senyor amb mi! I jo sóc vertaderament feliç". Ens recorda les paraules de sant Pau: "Germans, ara estic content de patir per vosaltres. Així continuo en la meva pròpia carn allò que encara falta als sofriments del Crist en bé del seu cos que és l'Església. Ara jo sóc servidor d'aquesta Església."
Que el seu exemple ens ajudi a assumir amb fermesa el dolor i la creu, que tard o d'hora es fan presents en la nostra vida. Que el seu exemple ens mogui a un servei generós en favor dels més necessitats.
+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa
Voldria recordar també que un terrassenc, el Sr. Enric Torrente, que va conèixer Pere Tarrés al Seminari i quedà impressionat per la seva santedat, fou un dels principals impulsors, ara fa uns vint anys, de la seva beatificació.
Un dels testimonis del procés de beatificació va explicar que, en el Congrés General de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, l'any 1934, en l'acte realitzat al teatre Olímpia, el Dr. Albert Bonet i Marrugat, fundador i consiliari de la Federació, va afirmar obertament: "Potser es troba ja en els nostres rengles el jove que serà un sant i el venerarem als altars; serà el patró de la nostra joventut". I el testimoni que cito va afegir en la seva declaració: "Jo i molts vàrem pensar en el Dr. Tarrés".
És ben cert. Tarrés és sobretot el Sant de la Federació, encara que no és pas l'únic. També ho és ja -reconegut per l'Església- el jove lleidatà Francesc Castelló, i, entre molts altres, el jove del Masnou Joan Roig Diggle.
Com subratllava el Sant Pare a Loreto en la cerimònia de la beatificació: "Pere Tarrés i Claret, primer metge i després sacerdot, va dedicar-se a l'apostolat laïcal entre els joves d'Acció Catòlica de Barcelona, dels quals posteriorment va ser consiliari. En l'exercici de la professió mèdica va lliurar-se amb una especial sol•licitud als malalts més pobres, convençut que el malalt és símbol del Crist sofrent". Fou metge del cos i de l'ànima dels seus malalts. Va fer de la medicina un sacerdoci i del sacerdoci una medicina, com va dir d'ell el seu amic i metge, el Dr. Gerard Manresa.
Actualment, continua essent un referent per als metges, perquè estimava el malalt sobretot com a persona, ajudant-lo o bé a guarir-se de la malaltia, o bé a suportar el dolor. D'altra banda, és també model per als sacerdots d'avui en dia, com a exemple de cor indivís i per la seva entrega generosa al proïsme en totes i cada una de les tasques pastorals que li foren encomanades
Quan només tenia 45 anys, va acceptar la malaltia amb una fe profunda, amb una paciència que el portava a l'autèntic goig en el Senyor. Malgrat el sofriment repetia amb freqüència: "Que bo és el Senyor amb mi! I jo sóc vertaderament feliç". Ens recorda les paraules de sant Pau: "Germans, ara estic content de patir per vosaltres. Així continuo en la meva pròpia carn allò que encara falta als sofriments del Crist en bé del seu cos que és l'Església. Ara jo sóc servidor d'aquesta Església."
Que el seu exemple ens ajudi a assumir amb fermesa el dolor i la creu, que tard o d'hora es fan presents en la nostra vida. Que el seu exemple ens mogui a un servei generós en favor dels més necessitats.
+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa