La setmana passada reflexionàvem sobre com ajudar a desenvolupar tot el potencial que les persones porten dins. Tot ésser humà porta dins un diamant en brut, un tresor de possibilitats per desplegar, perquè no debades estem creats a imatge i semblança de Déu.
Més d'un em dirà que educar continua sent molt difícil i jo estic absolutament d'acord. Per això quan tinc trobades amb pares, mestres i educadors els felicito, perquè avui dia cal molt de coratge per portar fills al món i també per dedicar-se a l'ensenyament. Ara bé, es tracta de buscar el desenvolupament ple de la persona, de totes les seves potencialitats.
Seria molt interessant considerar també com ens mira Déu, com ens tracta, què espera de cada persona, quines expectatives té sobre cada un dels seus fills. Alhora podríem examinar com ens ho transmet Crist, com és la pedagogia del Senyor.
Diguem de seguida que només hi ha una resposta: Déu ens mira amb un amor entranyable i infinit, amb un amor incondicional. Amb un amor que, respectant la llibertat dels seus fills i filles, ens crida a la perfecció i ens ajuda eficaçment a arribar-hi. Sant Pau ho expressa a la carta als Efesis: "Ens escollí en Ell abans de crear el món, perquè fóssim sants i irreprensibles als seus ulls (1,4)". Jesús ens ho dirà en el Sermó de la muntanya, que culmina amb l'ideal màxim de perfecció. "Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial" (Mt 5, 48).
Notem que Jesús al llarg de la seva vida pública es va trobar amb persones de condició molt diversa. Una d'elles va ser Zaqueu. Quan el Mestre arriba a Jericó i per a sorpresa general sopa a la casa d'aquest cap de publicans. Es produeix una trobada profunda que el relat no ens descriu, però podem imaginar com devia ser la mirada de Jesús, la seva paraula, el seu tracte. El resultat és que canvia el cor del pecador públic explotador dels seus conciutadans. Es produeix una conversió profunda, una cosa que semblava impossible: "Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué: «Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més» (Lc 19, 8).
Jesús ha vingut a salvar Zaqueu i tots els seus contemporanis, i tots els homes i dones de la història; i ha vingut perquè assoleixin la perfecció. Tots estem cridats a la perfecció, tots estem cridats a viure l'amor en el més alt grau. Cada un segons la seva vocació, cada un en la seva feina, en la seva circumstància vital. Cada un en la seva singularitat, perquè així sent cada un com som estimats infinitament per Déu. No ens estima perquè siguem perfectes, sinó que ens estima per tal que siguem perfectes.
Així ens mira Déu, així ens estima Déu, això és el que espera de nosaltres i per això ens ofereix la seva gràcia incessantment i ens torna a oferir noves oportunitats quan errem el camí. Per això seria una llàstima que ens instal•léssim perpètuament en la mediocritat. Si Déu confia tant en nosaltres, no el defraudem.
+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa
Més d'un em dirà que educar continua sent molt difícil i jo estic absolutament d'acord. Per això quan tinc trobades amb pares, mestres i educadors els felicito, perquè avui dia cal molt de coratge per portar fills al món i també per dedicar-se a l'ensenyament. Ara bé, es tracta de buscar el desenvolupament ple de la persona, de totes les seves potencialitats.
Seria molt interessant considerar també com ens mira Déu, com ens tracta, què espera de cada persona, quines expectatives té sobre cada un dels seus fills. Alhora podríem examinar com ens ho transmet Crist, com és la pedagogia del Senyor.
Diguem de seguida que només hi ha una resposta: Déu ens mira amb un amor entranyable i infinit, amb un amor incondicional. Amb un amor que, respectant la llibertat dels seus fills i filles, ens crida a la perfecció i ens ajuda eficaçment a arribar-hi. Sant Pau ho expressa a la carta als Efesis: "Ens escollí en Ell abans de crear el món, perquè fóssim sants i irreprensibles als seus ulls (1,4)". Jesús ens ho dirà en el Sermó de la muntanya, que culmina amb l'ideal màxim de perfecció. "Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial" (Mt 5, 48).
Notem que Jesús al llarg de la seva vida pública es va trobar amb persones de condició molt diversa. Una d'elles va ser Zaqueu. Quan el Mestre arriba a Jericó i per a sorpresa general sopa a la casa d'aquest cap de publicans. Es produeix una trobada profunda que el relat no ens descriu, però podem imaginar com devia ser la mirada de Jesús, la seva paraula, el seu tracte. El resultat és que canvia el cor del pecador públic explotador dels seus conciutadans. Es produeix una conversió profunda, una cosa que semblava impossible: "Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué: «Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més» (Lc 19, 8).
Jesús ha vingut a salvar Zaqueu i tots els seus contemporanis, i tots els homes i dones de la història; i ha vingut perquè assoleixin la perfecció. Tots estem cridats a la perfecció, tots estem cridats a viure l'amor en el més alt grau. Cada un segons la seva vocació, cada un en la seva feina, en la seva circumstància vital. Cada un en la seva singularitat, perquè així sent cada un com som estimats infinitament per Déu. No ens estima perquè siguem perfectes, sinó que ens estima per tal que siguem perfectes.
Així ens mira Déu, així ens estima Déu, això és el que espera de nosaltres i per això ens ofereix la seva gràcia incessantment i ens torna a oferir noves oportunitats quan errem el camí. Per això seria una llàstima que ens instal•léssim perpètuament en la mediocritat. Si Déu confia tant en nosaltres, no el defraudem.
+ Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa