Desitjo aportar el meu petit gra de sorra al tractament i la difusió d'un tema gravíssim que creix d'una forma vertiginosa en el nostre país. El 5 de juliol de 1985 s'aprovà a Espanya la llei de l'avortament. Han transcorregut vint anys i des d'aleshores les morts per avortament han augmentat de manera accelerada, i en l'actualitat s'han convertit en la principal causa de mortalitat.
L'Institut de Política Familiar elaborà el document "Evolució de l'avortament a Espanya: 20 anys després (1985-2005)", que planteja d'una manera seriosa i rigorosa l'evolució d'aquesta problemàtica, la situació actual, les seves característiques i el tractament que les diverses administracions han donat al tema. Posteriorment, ha anat actualitzant les informacions. Al final de l'any 2006, aquestes són les dades més rellevants:
● Durant l'any 2005 es van superar els 95.000 avortaments, amb un increment de l'11,7% respecte de l'any 2004.
● S'ha superat el milió d'avortaments (1.024.000) des que es legalitzà l'any 1985.
Espanya s'ha convertit en un autèntic paradís dels centres d'avortament. Com s'ha arribat fins aquí? Segons sembla, a causa d'un control insuficient per part de les administracions, també a causa de les ambigüitats de les lleis i els reglaments i, finalment, per la manca d'escrúpols d'aquests centres, que han convertit el nostre país en el lloc preferit per avortar per persones d'altres procedències. En el fons hi ha un negoci important, també en perjudici de les dones.
Què cal dir davant d'aquestes dades? Demano a Déu que ens concedeixi una mica de sensatesa a tots, començant per les administracions, seguint pels plans d'educació i continuant per les famílies, les escoles, l'educació en el temps lliure, etc. Faig una crida especialment a la consciència dels professionals del món de la salut, que tant de bé fan a la societat i que tan compromesos estan en favor de la vida. Faig una crida especialment al món de l'educació, que té tanta importància amb vista al futur. En definitiva, faig una crida a tots els homes i les dones de bona voluntat a fi que evitem la mort d'aquests innocents, els més indefensos de tots. Perquè em temo que un fet d'una gravetat tan extrema ha passat molt desapercebut en els mitjans de comunicació, si exceptuem algunes cartes de bisbes, dos documentals de televisió i algun escrit més.
I em pregunto: per què no reaccionem amb més contundència davant la mort de tants innocents que no han arribat a néixer, de més d'un milió d'innocents? Des del futur, se'ns demanarà comptes, no en tinc cap dubte.
Durant els meus anys de pastoral parroquial, vaig tenir ocasió d'escoltar i acompanyar algunes dones que havien avortat i que arrossegaven un trauma considerable i difícil de superar. Fa un temps, era habitual que des d'aquí anessin a Londres per realitzar aquesta pràctica execrable. M'avergonyeix que ara vinguin a Barcelona o a Madrid persones de diferents llocs d'Europa. Demano a Déu que no passem de ser un paradís turístic clàssic a ser un infern per a aquests éssers innocents.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa