Cada any, durant els tres primers diumenges del temps de Pasqua, la lectura de l’Evangeli ens convida a reviure les aparicions de Jesús ressuscitat als seus deixebles. Tenint present la brevetat del text de Marc, l’evangelista corresponent al cicle d’enguany, l’evangeli llegit en aquest tercer diumenge de Pasqua està pres de l’evangeli de Lluc i és la continuació del relat de l’aparició de Jesús als deixebles d’Emaús.
En la narració de l’aparició d’aquest diumenge hi trobem dos elements que tenen un relleu especial: l’entendre les Escriptures a la llum de Crist ressuscitat i la crida a la missió, a donar testimoni de Crist davant el món.
L’evangeli de Lluc repeteix vàries vegades que s’havien d’acomplir les Escriptures. És a dir, en el misteri de mort i resurrecció de Crist tenen el seu acompliment totes les Escriptures. Als deixebles els fa falta que el Ressuscitat els obri els ulls perquè puguin comprendre. Totes les Escriptures parlen d’Ell. En un dels passatges més bells de l’exhortació apostòlica de Benet XVI “Verbum Domini” es parla de la “Cristologia de la Paraula” (V. D., nn. 11–13). A aquest apartat pertany aquesta afirmació profunda: “Els cristians han estat conscients des del començament que, en Crist, la Paraula de Déu hi és present com a Persona. La paraula de Déu és la llum veritable que necessita l’home. Sí, en la resurrecció, el Fill de Déu sorgeix com a llum del món. Ara, vivint amb ell i per ell, podem viure en la llum” (n. 12).
La comprensió de les Escriptures prepara per a la missió: “Vosaltres sou els meus testimonis”. Caldrà realitzar la missió amb la paraula i amb el testimoni d’una vida nova. Ara els correspon als apòstols predicar la conversió i el perdó dels pecats, anunciar la bona notícia de la salvació, donar testimoni d’allò que han comprés, d’allò que han experimentat, d’allò que han sentit, d’allò que han contemplat amb els seus ulls, d’allò que han palpat amb les seves mans referent a la Paraula de la vida (cf. 1 jo 1,1-3).
Ara nosaltres som testimonis de Crist en aquesta societat, en aquesta Catalunya del segle XXI. Una societat que viu moments de crisi, amb molt de sofriment i amb moltes necessitats materials, però també amb moltes necessitats espirituals. Els cristians ens esforcem en atendre tant les unes com les altres. Com a comunitat de deixebles de Crist, no podem restar mai satisfets, perquè el Senyor ens convida a donar-nos i a servir. Però també és just reconèixer que les nostres comunitats donen, en aquests moments, un exemple molt real de solidaritat amb els més afectats per la crisi. Hi ha una dita, reflex de la saviesa popular, segons la qual “no és el mateix predicar que donar blat”. Crec que els nostres cristians i cristianes d’avui no sols prediquen, sinó que també donen blat, és a dir, comparteixen els seus béns amb els necessitats.
Iniciem una setmana amb dues festes entranyables per als ciutadans de la nostra terra. El dilluns és la festa de Sant Jordi i el divendres, la de la Mare de Déu de Montserrat. Són els nostres patrons, els nostres intercessors. Sant Jordi, “el gran màrtir” com l’anomenaven antigament, ens recorda la missió de ser testimonis de Crist ja que, en grec, la paraula “màrtir” significa “testimoni”. Santa Maria, Mare de Déu i MareNostra, sempre ens recorda el que ha estat anomenat amb raó el seu “testament”: “Feu tot el que Jesús us digui” (cf. Jo 2,5).
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa