No fa gaire vaig llegir en una revista de orientació cristiana, que allò que es qualificava com el “lideratge femení” constitueix un signe d’esperança als nostres dies. Déu vulgui que sigui així. Ara que acaba un any civil i dintre de pocs dies en començarem un altre, és oportú recordar que l’Església catòlica, el dia primer de gener, comença l’any amb una festa dedicada a Santa Maria,que és Mare de Jesús, que és Mare de Déu.
Penso que, a la llum de la fe, ella té un lideratge clar –evidentment femení- en l’Església i en el món. En ella el lideratge femení te totes les garanties de realitzar els millors valors que són més presents a l’ànima i en la visió del món des d’una ment i un cor de dona.
És una llàstima que la celebració de l’any nou amagui a molts la festa cristiana del dia u de gener, que és la principal festa dedicada pròpiament a Maria dintre del cicle de les festes nadalenques. Aquest dia també es celebra la Jornada Mundial de la Pau, promoguda pel Papa, que publica cada any un missatge adreçat a tots els qui exerceixen l’autoritat en els Estats i a l’opinió pública mateixa. La dona sap allò que significa el do de la pau per al món. És una intenció que hem de confiar a la Verge santíssima aquest diumenge de la Sagrada Família.
Proposo una reflexió que m’ha impressionat molt sobre la festa de la Maternitat Divina de maria. Aquesta festa mostra com n’és de real la famosa afirmació del pròleg de Sant Joan: “El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle”. El Papa Francesc en la seva primera encíclica té una expressió d’un alt valor teològic. Diu així: “La veritable maternitat de Maria ha assegurat per al Fill de Déu una veritable història humana, una veritable carn, en la qual morirà en la creu i ressuscitarà dels morts” (Lumen fidei n. 59). Aquella noia de Natzaret és la qui ha donat a Crist la carta de ciutadania humana.
He pensat, a més a més, que davant el dia de Cap d’Any no serà superflu convertir aquest escrit setmanal en un espai de pregària. Aquesta pregària, adreçada a Maria és la mateixa amb que el Papa tanca la seva primera encíclica “La Llum de la fe”:
“Ens adrecem en pregària a Maria, Mare de l’Església i Mare de la nostra fe.
Mare, ajudeu la nostra fe!
Obriu la nostra oïda a la paraula perquè reconeguem la veu de Déu i la seva crida.
Revifeu en nosaltres el desig de seguir els seus passos,sortint de la nostra terra i confiant en la seva promesa.
Ajudeu-nos a deixar-nos tocar pel seu amor, perquè puguem tocar-lo en la fe.
Ajudeu-nos a fiar-nos plenament d’ell, a creure en el seu amor, sobretot en els moments de tribulació i de creu, quan la nostra fe és cridada a créixer i a madurar.
Sembreu en la nostra fe l’alegria del Ressuscitat.
Recordeu-nos que el qui creu no està mai sol.
Ensenyeu-nos a mirar amb els ulls de Jesús, perquè ell sigui la llum en el nostre camí.
I que aquesta llum de la fe creixi contínuament en nosaltres, fins que arribi el dia sense posta, que és el mateix Crist, el vostre Fill, nostre Senyor”
Que la mirada maternal de Maria ens acompanyi aquest nou any, que desitjo ple d’esperança per a tothom, especialment pels qui passen moments d’angoixa i de dolor.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa