En el temps d’Advent dedico els comentaris dominicals a l’Any de la Fe, proposat pel Sant Pare a tota l’Església. I aquest segon diumenge d’Advent hi ha dues figures, a la litúrgia, que ens porten amb realisme a un dels objectius principals d’aquest any: la preparació espiritual dels homes i dones d’avui perquè es disposin a rebre en la fe Jesucrist i el seu Evangeli.
La primera figura és la de Joan Baptista. Lluc introdueix la missió de Joan en les coordenades de la història del món pagà i de la història d’Israel. La intenció de Lluc és la de situar la Paraula de Déu en la història, perquè la fe cristiana te el seu fonament en una revelació històrica, no abstracta o intemporal. Joan recorre tota la regió del Jordà, predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats. Joan invita a preparar els camins del Senyor perquè tots puguin veure la salvació de Déu, el seu enviat, Jesucrist.
Joan és l’enviat per a anunciar el qui ha de venir. Joan és el precursor de Jesucrist. Ell anticipa ja el que serà la missió dels Apòstols i la missió de l’Església a través dels segles: l’arribada a la història humana de Crist, l’enviat de Déu i el Déu fet home.
Tots els cristians estem cridats a fer realitat avui, en el nostre món tan descristianitzat, allò que el Papa Benet XVI afirma dels apòstols en la seva carta sobre l’Any de la Fe: “Per la fe, els Apòstols ho van deixar tot per seguir el Mestre (cf. Mt 10,28). Van creure en les paraules amb què anunciava el regne de Déu, que està present i es realitza en la seva persona (cf. Lc 11,20). Van viure en comunió de vida amb Jesús, que els instruïa amb els seus ensenyaments, deixant-los una nova regla de vida per la qual serien reconeguts com els seus deixebles després de la seva mort (cf. Jn 13,34-35). Per la fe, van anar per tot el món, seguint el manament de portar l’evangeli a tota criatura (cf. Mc 16,15) i sense cap temor van anunciar a tothom l’alegria de la resurrecció, de la qual van ser testimonis fidels”. (Porta fidei, n. 13).
La segona figura d’aquest diumenge d’Advent que ens anima al compromís evangelitzador és la de sant Pau. El text que llegim a la segona lectura de la litúrgia dominical és el proemi de la carta als Filipencs. El text és ple a vessar de l’afecte que Pau professa a la comunitat cristiana de Filips de la que va rebre ajuda vàries vegades essent l’única per la que es va deixar ajudar econòmicament.
Com diu un comentarista d’aquest text “no hi ha proporció entre el petit grup de cristians filipencs i la tranquil·litat amb que s’afirma el que significa l’existència cristiana enmig del món”. Permeteu-me una traducció a la nostra realitat: no hi ha proporció entre les petites comunitats cristianes de les nostres parròquies i el goig i l’esperança que els cristians estem cridats aportar al món d’avui. Aquestes comunitats que desitgem que siguin més nodrides, sobretot de joves. No per a glòria o satisfacció de la nostra Església, sinó només per a la glòria de Déu i el bé del món.
Per això voldria expressar també la meva alegria, com Pau, per la vitalitat de les nostres comunitats de l’Església diocesana de Terrassa, que són les col·laboradores del bisbe i dels preveres i diaques “en la causa de l’Evangeli” des del primer dia de l’encara breu història de la nostra diòcesi fins avui. I aquesta és també la meva pregària: “que el vostre amor s’enriqueixi més i més”.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa