Hem començat el temps litúrgic de quaresma en un any de profunda crisi econòmica i financera. En diferents ocasions m’he referit a aquesta situació, però em sembla que aquest temps quaresmal és adient per a reprendre la reflexió i extreure’n algunes conseqüències a nivell personal, comunitari i social. Per les informacions que aporten tant els rectors com els responsables de Càritas, des de fa molts mesos s’ha anat detectant un increment de les persones que demanen ajudes, i aquesta situació s’agreuja cada dia mes. Segons Càritas, a Espanya hi ha més de 8 milions de pobres. A més, a la pobresa material, cada vegada cal sumar-hi altres tipus de pobresa a causa de la soledat, de la manca d’afecte, d’energies físiques, de futur, de sentit, etc.; unes pobreses que de mica en mica degraden les persones.
Benet XVI plantejava en la seva primera encíclica la qüestió de la solidaritat i l’ajuda desinteressada al proïsme com a forma d’amor. “Aquest amor ha de manifestar-se en el nivell personal, de cada creient, i també com a acte de la comunitat, com a acte eclesial i organitzatiu”.
Recentment els bisbes de Catalunya hem tingut una trobada de reflexió amb teòlegs, filòsofs i economistes, amb la finalitat d’oferir una paraula eclesial davant la crisi econòmica. Dels aspectes allà tractats em cridà l’atenció la insistència d’un professor d’economia, el Dr. Pastor, en el tema de la “confiança”. Coincidia amb l’anàlisi que l’Eusebi Cima, bon amic i membre del Consell Diocesà per als Assumptes Econòmics, ens havia ofert en la darrera reunió. El factor principal en una situació de crisi és la confiança.
La crisi econòmica actual és profunda i afecta tota l’economia mundial. El risc principal fora que es caigués en una depressió. Per això és molt important crear expectatives a les famílies, a les empreses, a les institucions, per tal que hi hagi moviment econòmic. Cal mantenir la maquinària en marxa, frenar l’atur, repartir les pèrdues d’una manera tolerable per a les diferents parts. Cal diversificar per tal que l’economia no depengui tant d’alguns sectors. Cal transformar la manera de produir. Cal retornar a un camí de creixement raonable i més lògic; i, sobretot, cal generar confiança. Cal tenir confiança i transmetre confiança. La gent necessita confiança. Perquè els recursos de la natura continuen existint i perquè les capacitats de l’ésser humà no s’han perdut. Allí se’ns va recomanar que féssim la nostra personal aportació en ordre a generar confiança en les persones i en les institucions.
Hem començat una nova quaresma; la quaresma de l’any 2009. L’Església ens recorda, una vegada més, la necessitat de conversió i les pràctiques d’ahir, d’avui i de sempre -la pregària, el dejuni i l’almoina- , que ens ensenyen i ens ajuden a dialogar amb Déu i amb el germà, a viure austerament, i a viure solidàriament. Enguany amb la particularitat que ens trobem en un context de crisi econòmica i global. Tant de bo que aquesta crisi sigui ocasió per reflexionar, per treure conclusions, per adonar-nos del que estem fent amb les nostres vides i amb les dels altres. No n’hi ha prou amb fer un diagnòstic ràpid i cercar els remeis immediats i superficials. Cal descobrir les causes profundes i trobar a la vegada els remeis corresponents, i aprofitar l’ocasió per aplicar-los tot posant fonaments de futur.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa