Dimecres vinent, dia 5 de març, celebrem el Dimecres de Cendra; amb ell comencem el camí de conversió i de renovació que ens ha de menar a la celebració dels misteris centrals de la nostra fe: la Passió, Mort i Resurrecció del Senyor.
La litúrgia del Dimecres de Cendra és particularment molt sàvia; en el fons ens convida a evitar la hipocresia. Viure una renovació de la fe suposa no caure en actituds pretensioses perquè diguin: “que n’és de bona persona”. Si caiem en aquesta trampa “ja hauríem rebut la nostra recompensa” com llegim a l’evangeli. El nostre treball seria inútil.
El Papa Francesc tracta de la dimensió quaresmal de la vida cristiana en la seva exhortació Evangelii Gaudium, un document escrit l’estiu passat en tornar de la seva participació a la Jornada Mundial de la Joventut a Rio de Janeiro. Simbòlicament el va publicar com a colofó de l’Any de la Fe, després de l’aparició de l’encíclica Lumen Fidei, escrita a quatre mans amb el seu predecessor el papa Benet XVI. En l’esmentat document sobre La joia de l’Evangeli afirma que la seva finalitat “és promoure l’alegria i l’entusiasme de la fe i afavorir la fe dels cristians”. Us convido, doncs, a endinsar-nos en la quaresma d’enguany des d’aquesta perspectiva.
Disposem-nos, doncs, a començar una nova Quaresma amb la confiança posada en el Senyor, deixant que ell realitzi en nosaltres la conversió del cor. Per això l’Església ens ofereix cada any uns mitjans que mantenen sempre la seva actualitat. En primer lloc la pregària que ens ajuda a prendre consciència de la nostra relació constitutiva amb Déu i ens ajuda a viure la fe, l’esperança i la caritat. Amb diverses formes: adoració, lloança, agraïment, penediment, petició i en solidaritat amb tot el món: La pregària tant individual com comunitària; feta de paraules i també de silenci.
El dejuni, en un sentit ampli i complet, que vol dir l’exercici d’actes concrets de renúncia. Poden ser renúncies materials en el menjar o el beure, prescindir també de tot allò que és perfectament prescindible: com, per exemple,capricis, comoditats, entreteniments, pèrdues de temps, etc.
I en tercer lloc, compartir, mitjançant l’almoina, exercitant d’aquesta manera la caritat, amb generositat. Es tracta que les nostres privacions siguin profitoses als més necessitats. En l’àmbit material vol dir compartir els béns que tenim, i també de donar el nostre temps, les nostres capacitats, la nostra estimació.
La Quaresma és un temps d’exercici, de penitència. Penso que són particularment agradables al Senyor les penitències no buscades, no programades per nosaltres. Aquells patiments, dificultats, entrebancs no previstos, que es fan presents de manera sorprenent, i que hem d’encaixar amb sentit sobrenatural perquè formen parts de la creu de cada dia que hem de carregar amb fermesa i fins i tot amb alegria tot seguint el camí del Senyor.
Santa Quaresma a tots.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa