El Sant Pare Benet XVI ha declarat un Any Sacerdotal en ocasió del 150è aniversari de la mort –que per a nosaltres, els cristians, és un dies natalis, una “major naixença”- de Sant Joan Maria Vianney, el famós rector del poblet francès d’Ars. La finalitat és “contribuir a promoure el comprimís de renovació interior de tots els sacerdots, perquè el seu testimoniatge evangèlic en el món d’avui sigui més intens i incisiu”.
Hi ha tres conceptes en aquesta breu enumeració de la finalitat d’aquest Any Sacerdotal que m’agraden particularment: “renovació interior”!, “intens” i “incisiu”. Aquest desigs s’harmonitzen molt bé amb el temps de Quaresma que estem iniciant i tenen validesa no només per als sacerdots, sinó també per a tots els cristians. Per poder oferir un testimoni intens i incisiu, abans cal deixar-se renovar en profunditat pel Crist
Tots els cristians, en aquest temps de preparació a la Pasqua, estem cridats a acompanyar Jesús al desert, a vèncer les nostres temptacions amb la força de la pregària, amb el guiatge de la Paraula de Déu i amb el do de la fe en Déu.
En aquest “temps fort” de la Quaresma i la Pasqua de l’Any Sacerdotal, voldria proposar en aquestes reflexions setmanals alguns elements de la carta pastoral “L’alegria del sacerdoci”, que he publicat aquest curs 2009-2010 amb motiu d’haver-se complert els 25 anys de la meva ordenació sacerdotal.
La intenció d’aquesta carta pastoral és invitar tots els diocesans a donar gràcies a Déu i per valorar i demanar el do del sacerdoci, un do que Crist fa a la seva Església fins a la fi dels temps, com a expressió del seu amor.
Per això, convido especialment els diocesans, en aquest temps de Quaresma, a pregar per mi, pels sacerdots i per les vocacions sacerdotals. Us convido també a donar gràcies als nostres sacerdots pel seu treball pastoral, per la seva entrega generosa, per la fidelitat incondicional i la joia que omple el seu ministeri.
En la meva carta pastoral he esmentat tres dimensions del servei dels sacerdots al poble de Déu. El sacerdot és, abans que res, ministre de la Paraula de Déu, enviat per anunciar a tothom l’Evangeli del Regne, cridant a cada persona a la conversió i conduint els creients a un coneixement i comunió cada vegada més profunds del misteri de Déu, revelat i comunicat a nosaltres en el Crist.
El prevere és també ministre dels sagraments. Pel baptisme introdueix els cristians en el poble de Déu. Pel sagrament de la penitència reconcilia els pecadors amb Déu i amb l’Església, amb la unció alleuja els malalts, amb la celebració de l’eucaristia s’actualitza el sacrifici redemptor de Crist, el Senyor es fa present en la història amb tota la seva força salvadora i reuneix el seu poble i edifica l’Església.
Finalment, el sacerdot fa també el servei de guiar i servir la comunitat eclesial. D’una manera especial es lliurarà als més pobres i petits. Ha de reunir la comunitat com una família i l’ha de conduir, anant al davant, com el Bon Pastor, Jesucrist, del que ha estat constituït representant.
El Sant rector d’Ars deia que “un bon pastor, un pastor segons el cor de Déu és el major tresor que Déu pot atorgar a una parròquia i un dels més valuosos dons de la misericòrdia divina”.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa