El proper divendres, 29 de juny, és la festa dels apòstols Pere i Pau, i aquest dia –o el diumenge immediat- els catòlics recordem i preguem pel Sant Pare, el successor de sant Pere com a bisbe de Roma.
Benet XVI estructura el seu pensament entorn de conceptes clau, sobre els quals torna repetidament. M'ha semblat interessant aquesta selecció, centrada en quatre conceptes, que remarca la corresponsal a Roma del diari catòlic francès La Croix: amor, Jesús, raó i relativisme.
Amor. Li ha dedicat la primera encíclica, Déu és amor, i la primera exhortació apostòlica, dedicada a l'Eucaristia, El sagrament de l'amor. El cor de la fe és estimar. En Déu, agapé i eros es reconcilien, són les dues dimensions d'un mateix moviment de realització de l'home en Déu. Aquest amor, ens deia el Sant Pare en el seu missatge de la passada Quaresma, troba l'acompliment en el cor traspassat per l'espasa a la creu, "és la revelació més commovedora de l'amor de Déu", un amor "en el qual s'uneixen el do desinteressat de si i el desig apassionat de reciprocitat".
Jesús. "Cercar la faç de Jesús ha de ser l'aspiració de tots els qui som cristians", explicava Benet XVI l'1 de setembre de 2006. Jesús de Natzaret és el títol del primer volum de l'obra que ha escrit sobre el Senyor essent ja Papa, i està a punt de ser publicat entre nosaltres. És un llibre escrit a títol personal, que no compromet l'autoritat pontifícia ni és un document del seu magisteri, però sens dubte té un gran interès perquè és l'obra d'un mestre en teologia i, com ell mateix ha dit, és el fruit de la seva "recerca personal del rostre del Senyor". La figura de Jesús, a la qual ens cal retornar sempre, ha de ser dibuixada a partir dels Evangelis, perquè –com escriu Joseph Ratzinger en el pròleg- "quin sentit podria tenir la fe en Jesucrist, en Jesús fill del Déu vivent, si l'home Jesús fos tan diferent del que presenten els evangelis i anuncia l'Església a partir dels Evangelis?"
Raó. "No actuar segons la raó és contrari a la naturalesa de Déu". Aquesta afirmació de l'emperador Manuel II Paleòleg, assumida pel Sant Pare en el seu discurs acadèmic a la Universitat de Ratisbona, durant el seu viatge a Alemanya, volia recordar el lligam necessari de la religió amb la raó. La raó, herència de la filosofia grega i de la fe bíblica, és el millor antídot contra els excessos de l'època moderna. Perquè, com afegí en l'homilia pronunciada en la mateixa ciutat, "cada home, en tant que criatura racional, participa del Logos, porta en ell el germen i pot acollir les llums de la veritat. Perquè la Raó creadora és Bondat, és Amor, té un rostre. Déu no ens deixa avançar a les palpentes".
Relativisme. Per a Benet XVI aquest és el problema fonamental de la fe en els nostres dies. Aquest relativisme, "no reconeixent res com a definitiu, no deixa altra mesura darrera seu que el propi jo amb els seus desigs, i, sota l'aparença de llibertat, esdevé una presó per a cadascú. Pel que fa a la fe, es tendeix a crear la impressió que les veritats de la fe dependrien, també elles, de la situació històrica i de l'avaluació humana". El relativisme nega la significació mateixa de la veritat i la possibilitat d'assolir-la. I això constitueix un corrent de pensament destructor per a la fe i per a la mateixa societat.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa