Avui tinc una notícia que em fa molta alegria de poder comunicar-la a tots els diocesans de Terrassa: Si Déu vol, aquesta tarda ordenaré quatre nous sacerdots al servei de la nostra jove diòcesi: Santiago Cortés, Javier Fernández, Oriol Gil i Francisco Javier Ondó. Una diòcesi jove i amb força mancances, que avui viu una gran alegria: no hi ha res tan urgent com tenir sacerdots plenament dedicats al ministeri pastoral al servei del Poble de Déu.
Quatre nous sacerdots diocesans són un consol per al bisbe. Permeteu-me que ho expressi en primer lloc. Com va dir el beat Joan Pau II en el document Pastores dabo vobis (“Us donaré pastors”), la primera responsabilitat de la pastoral orientada a les vocacions sacerdotals és la del bisbe de cada diòcesi. I és el bisbe el qui està cridat a viure-la en primera persona, com a responsabilitat personal, encara que pugui i hagi de suscitar moltes formes de col·laboració. Al bisbe li correspon en primer lloc la sol·licitud de donar continuïtat al carisma i al ministeri presbiteral, incorporant-hi nous membres mitjançant la imposició de les mans, un gest que ve des del temps dels Apòstols del Senyor. Aquest és, benvolguts diocesans, el motiu de la meva alegria i estic segur que el compreneu i també el compartiu.
És un deure del bisbe promoure i coordinar les diverses iniciatives vocacionals i sobre tot cuidar el seu Seminari, amb una gran cura. En aquest sentit és una benedicció per a la nostra diòcesi que puguem tenir el nostre Seminari propi i que al seu davant hi tinguem com a rector i primer formador el meu estimat germà en l’episcopat, Monsenyor Salvador Cristau.
Però he d’afegir una cosa que és tan important com el que he dit fins ara: tots som responsables de les vocacions sacerdotals. Els preveres hi col·laboren sobretot per la seva entrega, pel seu testimoni de servei i de fraternitat i pel seu zel evangelitzador. Els seglars tenen una importància gran, especialment els catequistes, els professors, els educadors, els animadors e la pastoral juvenil. També cal implicar-hi els nombrosos grups, moviments i associacions de fidels laics.
Una responsabilitat particular és confiada a la família cristiana. Els pares han de pregar per les vocacions. I, si es dóna el cas que el Senyor crida algun dels seus fills al sacerdoci ministerial, els pares i mares cristians han de rebre aquesta crida com un gran do de Déu a la seva família. I també han de col·laborar a la maduració de la vocació dels seus fills. Demano als joves cristians que, almenys una vegada en la seva vida, es preguntin si Déu els crida a aquest camí d’especial col·laboració amb el Senyor. Demano a tothom – i d’una manera especial a les comunitats de vida contemplativa de la diòcesi- que preguin demanant el do de noves i santes vocacions al sacerdoci. Ens hi juguem el futur de les nostres parròquies i de les altres obres i institucions de l’Església.
+Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa