Avui imposaré les mans a quatre alumnes del nostre Seminari Diocesà. Heus ací els seus noms: Carles Matilla, Javier Marquínez, Sergio Rodríguez i Silvio Torregrossa. També avui celebrem l’única jornada de tot l’any en que demanem per la nostra Església Diocesana. És l’anomenada Jornada de “Germanor”, de fraternitat. Enguany té un lema molt suggeridor i fonamental: “l’Església, comunitat de fe, de caritat i d’esperança”. Avui donem compte de l’economia de la diòcesi, que és una realitat absolutament transparent, portada amb el treball i l’assessorament de laics cristians en tots els àmbits, tant a nivell de tota la diòcesi com en el àmbits de les parròquies i altres institucions cristianes.
Des d’aquesta comunicació desitjo expressar la gratitud de tota la diòcesi i la meva personal al delegat diocesà d’Economia, als membres del Consell Diocesà d’Economia i a tots aquells que ens ajuden en els comptes de l’Església, a fi que siguin transparents i que s’esforcen a sensibilitzar tothom per tal que se sentin solidaris per a poder disposar d’aquells mitjans econòmics que l’Església necessita.
Els recursos econòmics són un mitjà per a nosaltres, a fi que per manca de recursos mai no deixi l’Església de complir la seva missió. De cap manera no són una fi. No pretenem acumular recursos. Tampoc podríem, doncs la realitat ens imposa l’austeritat. Allò que rebem, surt i va a la seva destinació d’immediat i amb els assessoraments de laics, els que acabo d’esmentar. El meu agraïment a tots els qui se senten solidaris amb la diòcesi i ens aporten una ajuda econòmica utilitzant les diverses formes amb les que es poden fer i de les que informa cada any en aquest diumenge la Delegació diocesana d’economia.
El lema de la jornada d’enguany i l’ordenació de quatre nous preveres m’empeny a recordar als meus diocesans que una de les formes més valuoses de col·laborar a que l’Església sigui “una comunitat de fe, de caritat i d’esperança” és fomentar les vocacions sacerdotals. La primera responsabilitat en aquest sentit és meva, la del bisbe. Ens ho recorda Joan Pau II en la seva exhortació apostòlica Pastores dabo vobis, publicada com a fruit del Sínode dels Bisbes sobre els sacerdots i la seva missió. Diu que “el bisbe vetllarà perquè la missió vocacional sigui sempre present en tot l’àmbit de la pastoral ordinària, és més, sigui plenament integrada i com identificada amb ella. A ell pertoca el deure de promoure i coordinar les diverses iniciatives vocacionals” (n. 41).
Per fer-ho així, al bisbe li cal la col·laboració dels seus sacerdots. A la nostra diòcesi, sé que compto a la vegada amb la valuosa col·laboració del nostre bisbe auxiliar, que és també rector del nostre Seminari, i així s’expressa que el bisbe és el pare i amic de tots els sacerdots. Però he de fer una crida a la responsabilitat dels fidels laics i en especial de les famílies cristianes. El de les vocacions sacerdotals és un problema vital per a l’Església. Per això, he volgut recordar-ho en el dia dedicat a l’Església diocesana. No hi ha cap forma més urgent i valuosa de col·laborar amb ella com fomentant les vocacions sacerdotals i religioses.
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa
+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa