Què comporta ser una Església missionera?

            Aquest tercer diumenge d’octubre celebrem la Jornada Missionera. És un dia per a tenir presents els missioners i ajudar-los a ells i a les seves obres en els països més pobres del món. I aquesta jornada  enguany va unida a la beatificació de Pau VI; el papa que, un cop mort sant Joan XXIII, agafà les regnes del Concili i el va conduir a bon port. Pau VI va treballar molt i també va patir en els seus propòsits per a aplicar les orientacions conciliars a la vida de l’Església. En especial en la seva exhortació Evangelii nuntiandi proposà la urgència de treballar per la implantació d’una Església que sigui tota ella missionera.

 

            Podem preguntar-nos: ¿Què comporta ser una Església missionera? La resposta podria ser aquesta: comporta sobretot ser una Església alegre de viure i de donar el testimoni de la fe en Jesucrist. Aquesta resposta és la que ens dóna el Papa Francesc en el missatge per a la jornada d’avui, missatge que va fer públic el passat 8 de juny, precisament en la festa de la Pentecosta, el dia que marca l’impuls missioner de l’Església primitiva. També en aquesta ocasió, el papa posa l’accent en la necessitat de viure i expressar l’alegria profunda que només ve del seguiment de Jesús.

 

            A la invitació a l’alegria podem posar-li aquesta objecció: “Però, vostè, ¿que no ho veu com estem? ¿No veu que som pocs i amb els cabells blancs? ¿I que els missioners i missioneres ara i aquí són pocs a vista de tothom?”

 

            Com si preveiés l’objecció, el Papa escriu: “En moltes regions les vocacions al sacerdoci i a la vida consagrada són escasses. Això es deu sovint a que en les comunitats no hi ha un fervor apostòlic que s’encomani, i per això els falta entusiasme i no desvetllen cap atracció? L’alegria de l’Evangeli neix de l’encontre amb Crist i del compartir amb els pobres. Així doncs, animo les comunitats parroquials, associacions i grups a viure una vida fraterna intensa, basada en l’amor a Jesús i atenta a les necessitats des més desfavorits. Allí on hi ha alegria, fervor, desig de portar Crist als altres, sorgeixen les veritables vocacions”.

 

            El papa Francesc no oblida que avui dia la missió no és només tasca dels sacerdots i dels religiosos i religioses. Per això afegeix que  “no hem d’oblidar les vocacions laïcals a la missió. Fa temps que s’ha pres consciència de la identitat i de la missió dels fidels laics en l’Església, i també del paper cada vegada més important que ells  estan cridats a tenir en la difusió de l’Evangeli. Per aquesta raó és important proporcionar-los la formació adequada, en vistes a una acció apostòlica eficaç”.

 

            Si les comunitats cristianes entre nosaltres –em refereixo sobretot al continent europeu- fan la impressió de cansament, això no succeeix a les comunitats cristianes de l’hemisferi sud que, no obstant, compten amb menys mitjans i a vegades fins i tot han de viure la fe en un clima de persecució cruenta.

 

            Permeteu-me  acabar amb un testimoni personal. El passat 19 de juliol es va celebrar a Terrassa la trobada dels missioners i missioneres de les tres diòcesis de la Província Eclesiàstica de Barcelona, acompanyats pels seus familiars. En ells i en elles es podia veure aquesta alegria d’haver-se trobat amb Crist i haver-se posat al servei dels més pobres per a anunciar-los l’Evangeli. El dia del Domund, ajudem els missioners. I que ells ens ajudin amb el seu testimoni de fervor, entrega i alegria. També nosaltres ho necessitem molt.

 

            +Josep Àngel Saiz Meneses

 

            Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa